25/04/2008 31' 1''
Castellà
Les campanes de Llorenç Barber

A càrrec de Roc Jiménez de Cisneros

AVANT #2 repassa la trajectòria artística del compositor valencià Llorenç Barber. Des dels primers records musicals de la infantesa fins a les seves teories sobre l'escolta plurifocal, la primera part del programa segueix els desenvolupaments de la carrera de Barber en ordre cronològic, amb un èmfasi especial en els seus concerts de ciutat i el seu treball amb campanes. La segona part intenta retratar el que és irretratable, per mitjà d’enregistraments i fragments de concerts, performances i naumàquies.

Llorenç Barber va ser un dels primers espanyols a trepitjar els Internationale Ferienkurse für Neue Musik (Cursos Internacionals d'Estiu de Nova Música) a Darmstadt (Alemanya), on, el 1969 i de la mà de Berio, Ligeti, Kagel o Stockhausen, entre molts altres genis, va refinar idees en brut i en va acumular d'altres que es despertarien anys més tard al llarg de la seva dilatada trajectòria com a compositor. Una successió de matisos i petits canvis encadenats que el van dur a practicar el seu personal art sonor sota diferents coordenades i formats, per tal com salta des de la poesia fonètica amb el seu Flatus Vocis Trio, a mitjan anys vuitanta, fins a l'electroacústica (el seu treball amb el canviant i obert grup ACTUM a la primeria dels setanta) o fins a la reduccionista poesia iconoclasta post-ZAJ (i post-Fluxus) del seu Taller de Música Mundana, fundat després del profund impacte causat al final dels setanta per l'escena londinenca d'improvisadors. I després, és clar, van arribar les campanes.

La llegenda de com Pitàgores de Samos va descobrir per simple casualitat les relacions aritmètiques entre els intervals harmònics explica que el mestre grec va passar un matí davant del taller d'un ferrer i es va adonar de les diferents notes produïdes pels martells que colpejaven l'enclusa. Al cap de vint-i-cinc segles, en una caldereria de Madrid, Llorenç Barber es va topar amb un tros de metall que va canviar per sempre la seva manera d'entendre la composició, el temps, l'espectre sonor i tot el que penja dels seus concerts plurifocals, tan emparentats amb la música de les esferes com les mateixes teories musicals de la Germandat Pictòrica. "Em vaig convertir en un ésser diferent", afirma. "Un ésser tocat per l'Esperit Sant". La campana representava per a Barber molt més que un nou instrument a explorar; a la seva innegable riquesa tímbrica, s'hi afegien infinites capes d'història, missatge, contingut latent i, per damunt de tot, la possibilitat d'allunyar-se d'una vegada per totes del confinament de l'escenari i l'acadèmia que des de sempre el van incomodar, per donar forma a un nou concepte d’escolta.

I com la resta de la seva carrera, l'aportació a la campanologia i la plurifocalitat de Barber és àmplia i variada. Des dels recitals de delicats harmònics del seu artesanal "campanar portatiu", fins als descomunals i ja incomptables concerts de ciutat, on campanars d’església, bandes de música, xiulets i canons converteixen l'espai en un auditori impossible pel qual passejar durant tota l'execució de la peça. O aquells excessos sonors coneguts com a "concerts de sol a sol", maratons sòniques en un esperit semblant als All-Night Concerts de Terry Riley als anys seixanta o els rituals de Hermann Nitsch al seu castell de Prinzendorf a Àustria. O la continuació lògica de tots ells, representada per les naumàquies: barreges de batalla i concert naval en què es fonen de nou flaixos en el subconscient individual i col·lectiu, tradició, instint i la peculiar manera de concebre i explotar el binomi entorn-so d'aquest valencià universal.

Compartir
RecercaAVANTLlorenç BarbermúsicaelectroacousticRoc Jiménez de CisneroscampanologiaFluxusplurifocalsoCentenari John Cage