14/04/2009 38' 51''
Castellà
José Iges

A càrrec de Roc Jiménez de Cisneros

AVANT #7 repassa la trajectòria artística de José Iges a través d'aquest monogràfic.

Si, tal com el va descriure el compositor Luis de Pablo, el context de l'art sonor al final de la dictadura era un context "anòmal", el de l'art radiofònic (la producció artística creada per a la ràdio com a sala de concerts) aquí va ser una realitat pràcticament inexistent, i ha seguit així fins al canvi de segle. Però si alguna cosa ha caracteritzat aquest àmbit musical espanyol anòmal és l'aparició esporàdica d'illes –creadors individuals que, malgrat que no formen part d'una escena local consistent, han propugnat un discurs diferent, sovint més en sintonia amb la tradició d'altres latituds.

L'artista intermèdia madrileny José Iges no ha estat només un dels pocs músics experimentals que ha defensat el radioart com a forma d'expressió al nostre país: la seva obra, en solitari i en col·laboració amb artistes com Concha Jerez o Esperanza Abad, entre d'altres, ha adoptat el missatge del mitjà com a missatge propi, en incomptables composicions, instal·lacions interactives, performances i treballs de poesia sonora. Però el treball d'Iges no destaca únicament en qualitat de creador: el seu cognom també va unit inevitablement a Ars Sonora, l'espai radiofònic a RNE Radio Clásica, fundat el 1985 junt amb Francisco Felipe, i que Iges va dirigir entre 1987 i 2008.

Mitjançant l'encàrrec i la promoció de noves obres, la tasca inestimable de difusió d'Ars Sonora ha aconseguit vincular l'escena nacional al panorama global de l'art radiofònic, paral·lelament a la trajectòria del seu impulsor principal. En companyia d'Iges, la seva col·laboradora habitual des de 1989 Concha Jerez i el seu successor a Ars Sonora Miguel Álvarez Fernández, ens acostem a la realitat de l'art radiofònic a través del prisma del seu exponent espanyol principal.

Compartir
RecercaAVANTJosé IgesAVANTràdioRoc Jiménez de Cisnerospoesia sonoraradioartinstal·lacióespacialitzacióARS Sonoraso