AVANT #6 Eduardo Polonio. Part II
A càrrec de Roc Jiménez de Cisneros
AVANT #6 repassa la trajectòria artística de Eduardo Polonio a través d'aquest monogràfic. Aquesta segona part inclou una selecció de la seva producció sonora des de 1969 fins el 2007.
En un àmbit tan fragmentari com el de la música electrònica espanyola durant els anys seixanta i setanta, la figura d'Eduardo Polonio (Madrid, 1941) va ser poc menys que decisiva per a aportar personalitat, cohesió i enginy a un circuit que sovint es va caracteritzar per l'ús i abús de cànons importats de països veïns.
El seu cognom roman avui lligat al d'alguns dels projectes i institucions que dècades enrere van situar Espanya al mapa europeu de la música contemporània: el Grupo Koan, el Laboratorio Alea a Madrid, el grup Alea Música Electrónica Libre (el primer grup de música electroacústica en directe de l'estat), la Fundació Phonos a Barcelona, l'Àrea de Creació Acústica de Mallorca o el Gabinete de Música Electroacústica de Cuenca.
Però Polonio no és nomes un pioner d'allò que en el seu moment es va anomenar "nova música". La seva obra, d'arrel acadèmica i al mateix temps robustament lligada a diferents manifestacions del popular, del folklore al pop, passant per la mitologia clàssica, habita en un lloc estrany, fosc i indesxifrable, carregat d'ironia, significats i jocs, i sempre a una distància prudencial de l'ortodòxia electroacústica.
Fa trenta anys que Eduardo Polonio va abandonar gairebé per complet la instrumentació tradicional per a dedicar-se a l'exploració dels matisos i possibilitats de sintetitzadors, computadores, cintes magnètiques i altres fonts. A partir d'aquesta incansable investigació sonora i humanística, el madrileny ha donat forma a un generós nombre de treballs de diferent tall, des de breus peces electròniques fins a òperes i bandes sonores per a teatre, interaccionant sovint amb artistes visuals (Eugeni Bonet, Pablo Monedero, Carles Pujol o Toni Rueda, entre d'altres) per a les seves performances en directe en les quals el compositor actua freqüentment com intèrpret i mestre de cerimònies, acostant-se de nou al paradigma pop.