VARIACIONS #5
La disciplina
A càrrec de Jon Leidecker
Mentre l’escena de l’art i la música industrial posaven els fonaments de la disciplina, el hip-hop descobria la tecnologia de samplejat digital a mitjan la dècada dels vuitanta. Així, els productors de hip-hop tornaven a l’esperit original dels collages de les block parties. Però l’excel·lent acollida internacional del nou gènere va arribar de la mà del consegüent cop legal: una onada de plets contra artistes pop de considerable èxit comercial com De La Soul, Biz Markie i 2 Live Crew, i també contra provocadors marginals com The KLF, Negativland i John Oswald.
L’audiència que havia crescut durant l’era de la cançó pop produïda a l’estudi estava preparada per a un gènere que fes ús explícit d’enregistraments anteriors per a construir nova música. Una cançó amb mostres alterades però encara identificables revela a l’oïdor les mateixes tècniques utilitzades a l’estudi per a compondre música a partir d’elements dispars.
A mesura que l’audiència s’acostuma a la idea de l’enregistrament com l’escenari real d’una composició musical (més enllà del mer document d’una interpretació en directe), emergeix una música que es pot construir amb qualsevol so, inclosos els sons creats prèviament per altres artistes.
programes relacionats
Transcripció
Transcripció de VARIACIONS #5. La disciplina, a càrrec de Jon Leidecker.
Transcripció de VARIACIONS #6. La biblioteca, a càrrec de Jon Leidecker.
El compositor
Durant els anys vuitanta l'acte de samplejar es va entendre com una pràctica inherentment revolucionària, que qüestionava la definició i l'autoritat del compositor, però la proliferació d'artistes durant la dècada següent va reafirmar aquesta autoritat. A mesura que els artistes s'acostumaven a la seva pràctica com un mitjà d'auto-expressió, el gran públic va reconèixer finalment l'apropiació com una forma legítima de creativitat.
L'explosió
Una visió de conjunt del període de confluència entre la tradició del collage musical en l'art sonor i la tradició popular del hip-hop, que va popularitzar moltes pràctiques i plantejaments estètics que anteriorment havien estat patrimoni de l'alta cultura.
La relació
La convergència dels mitjans de masses i les xarxes socials relega lesdiscogràfiques tradicionals a un segon pla i provoca nous subgèneres, des dels mashups al vaporwave, però també reforça la percepció de la música com a entreteniment consumible. Com estem sent reentrenats en el nostre nou entorn per una estètica que s'ha tornat tan omnipresent que és gairebé invisible? Mai no acabis una narrativa històrica en el present.
La biblioteca
Les biblioteques sonores són col·leccions de sons en forma d'ingredients en brut, explícitament dissenyats o recopilats per a la seva posterior utilització. Els sons se separen de les seves fonts en mans de nous autors que els utilitzen com simples objectes, no com referències.