Son[i]a #469
Aram Lee
L’artista coreana establerta a Amsterdam Aram Lee treballa amb imatge en moviment, instal·lació, performance i recerca, i explora com les històries d’ocupació, violència colonial i militarització continuen inscrites en objectes, cossos, paisatges i matèria ecològica. La seva pràctica s’interessa especialment pels rastres materials que deixen aquestes històries: les memòries externalitzades dels territoris ocupats, la persistència de substàncies tòxiques i les maneres com les institucions intenten conservar, classificar i controlar les restes del passat. Així, els museus etnogràfics esdevenen un espai especialment carregat per a aquesta recerca, ja que revelen paradoxes en què les pràctiques presentades com a formes de conservació també poden perpetuar la violència.
La metodologia de Lee és col·laborativa i deliberadament porosa, i sovint entén la seva recerca com un procés de mediació entre diferents agents, més que no pas com un acte solitari d’interpretació. Aquests agents poden ser persones —científics, investigadors, performers, historiadors— o formes de matèria i vida marginades o desateses: objectes de museu, microbis, aigua, sòl, substàncies tòxiques, vestigis d’arxiu. Aquest enfocament permet a Lee desplaçar l’atenció de les narratives humanes establertes i de les categories institucionals, i donar agència a allò que ha estat invisibilitzat, considerat inert o relegat a un paper perifèric. En aquest pòdcast parlem amb Aram Lee sobre territoris enverinats, materials enverinats, restitució i l’ús de la mediació artística com una manera de fer perceptibles continuïtats de violència, toxicitat i memòria que, d’altra manera, romandrien ocultes.
Amb el suport de:
Coproduït per:
Finançat per la Unió Europea. Les opinions i punts de vista expressats només comprometen a les seus/ves autors/es i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea o els de l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA). Ni la Unió Europea ni la EACEA poden ser considerats responsables d’ells.
Conversa: Roc Jiménez de Cisneros i Anna Ramos. Guió, producció sonora i veu: Roc Jiménez de Cisneros. Sons: llibreria de sons de RWM.
CC BY-NC-ND 4.0 DEED. Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
programes relacionats
Fernando Domínguez Rubio
En aquest podcast, parlem amb el sociòleg Fernando Domínguez Rubio sobre les ecologies de la cura que mantenen viva la ficció de l’estabilitat artística — una xarxa d’infraestructures, tecnologies climàtiques, laboratoris de conservació, magatzems subterranis i figures habitualment invisibilitzades, la feina de les quals sovint queda fora del relat tradicional de l’art però que, en realitat, constitueixen un dels pilars de la narrativa. Ens endinsem en en la lluita constant contra l’entropia, reflexionant no només sobre els recursos físics i humans que s’hi inverteixen, sinó també sobre les implicacions ètiques, polítiques i econòmiques d’intentar frenar el pas del temps. Perquè, en la seva visió, el museu és molt més que un espai de contemplació i arxiu col·lectiu: és una tecnologia política i cultural orientada a fixar el temps, ordenar el món i definir què mereix ser conservat. Parlem amb Fernando Domínguez Rubio de règims d’objectualitat, de magatzems, de memòria, d’hivernacles, d’unicitat i d’altres maneres d’aferrar-nos a les coses.
M Murphy
Murphy treballa amb i contra la tecnociència en àmbits com la justícia ambiental i la política de dades, el colonialisme, la sexualitat, la reproducció i la raça. El seu enfocament és interdisciplinari, no només en el sentit d'involucrar múltiples àrees del coneixement, sinó també per la seva doble responsabilitat: la tasca gairebé impossible de desmantellar el capitalisme racial extractiu, mitjançant la reimaginació d'horitzons descolonials radicals negres, queer, indígenes i feministes. En aquest podcast, Murphy ens guia a través de les infraestructures que articulen la contaminació de Chemical Valley i els seus voltants a la zona dels Grans Llacs, la conca d'aigua dolça superficial més gran del planeta.
Françoise Vergès
En aquest podcast, la politòloga, historiadora, activista i escriptora i Françoise Vergès analitza les polítiques socials i ambientals de la neteja i el desaprofitament, traçant i qüestionant les interaccions temporals i espaials que generen un lloc neutral de privació, esgotament i explotació. Es basa en les idees presentades en el seu assaig “Capitalocene, Waste, Race, and Gender” publicat a la revista e-flux l’any 2019, que explora l'economia i la política de l'esgotament, assenyalant el paper del capitalisme racial en la crisi climàtica. Vergès suggereix una relectura política i una comprensió de les necessitats bàsiques i els elements naturals a través de les nocions de neteja, higiene i medicina, i planteja preguntes sobre els supòsits de justícia i transformació social a través del repensament del museu.