Son[i]a #466
blanca arias
blanca arias (Barcelona, 1988) és artista, investigadora, comissària, educadora, mediadora i arxivera; facetes interconnectades i poroses d’una mateixa pràctica que parteix de l’emoció i del fer amb altris per acostar-se a l’art i a les imatges d’una manera més amable. Al seu primer llibre, Blandito blandito. ¿Qué le hacemos las feministas al arte?, s’hi apropa des de la tovesa, que apareix com una materialitat primigènia a través de la qual relacionar-nos amb el món, una forma de coneixement acomodatícia capaç de rebre forma però també de donar-la. Entre pàgines travessades per un desig de genealogia, cossos, lectures, òrgans i budells conversen i es donen la mà, celebrant artistes i formes de fer que sovint han quedat fora dels relats de la història de l’art. Una invitació a deixar de pensar les obres només en termes de representació, per atendre també la seva presència i tot allò que la matèria mateixa informa i posa en circulació.
En aquest pódcast, blanca arias s’acompanya de nombroses amigues i referents per conversar sobre entranyes, pulmons, errors d’escolta i el seu gust pel color rosa. Parlem de justícia històrica i de la falta de bibliografia de teoria crítica i feminista al voltant de la imatge, i ens preguntem què podria voler dir entendrir una institució. Parlem de propiocepció, de la inclinació cap a l’altre i de les condicions materials que determinen fins on pot arribar un cos, una pràctica o un llibre. Des de l’ècfrasi fins a l’escolta, passem pels sentits i les polítiques de l’espai per aturar-nos abans d’interpretar, quedar-nos una mica més amb les coses i preguntar-nos: com és allò que tenim al davant?
programes relacionats
Teresa Rubio
En aquest pòdcast, l'educadora, curadora i artista Teresa Rubio desplega la seva manera d'entendre (i practicar) el tercer espai que s'obre des de la mediació. Molt més que posar “uns sofàs i ja”, la mediació se significa com un estar entre i amb altres, que facilita també altres maneres d'ocupar i habitar un museu. Per a la Teresa, la mediació conté en si mateixa performance, escolta i treball de cura reproductiva. A més té tant d'autoria com d'escriptura col·lectiva. I per a poder desplegar tot el seu potencial, sovint necessita ser també interna. Parlem per tant d'amor i de pressupostos, de metàfores i collages, de complexitats i conflictes, d'accés i accessibilitat i de digerir i metabolizar.
Itxaso Corral
El treball de l'artista Itxaso Corral invoca un ampli glossari de conceptes, mitjans i pràctiques que exploren el més enllà dels límits de les definicions tancades, estenent en el mateix gest, el camp de possibilitats d'allò denominat com a arts vives. En aquest podcast, Itxaso Corral comparteix amb nosaltres els petits rituals que donen forma i sentit als seus “quefers artístics”: polsos vitals que brollen entre la performance, el ball, el cant i les cal·ligrafies com a espais vivencials, resultat d'experiències i llargues temporalitats, així com de l'energia que sorgeix en l’aprenentatge i la pràctica amb altres.