Son[i]a #464

El treball col·laboratiu de T.L. Cowan i Jas Rault és un encreuament vibrant i valent de rigor acadèmic, experimentació artística i metodologies queer radicals. Arrelada en compromisos transfeministes i queer (TFQ), la seva col·laboració prospera en les tensions creatives i polítiques entre una aproximació crítica als mitjans digitals i les experiències vitals i indisciplinades de les comunitats TFQ. El seu llibre “Heavy Processing” (2024) sorgeix d’una col·laboració de més d’una dècada, basada en la performance comunitària, l’ètica de dades i la praxi arxivística feminista queer. Al llibre, tracen un recorregut per un paisatge d’investigació ple d’acrònims, metàfores i acudits; mètodes que ofereixen “un conjunt de vincles i sensibilitats de desig, plaer i treball per a la formació de coneixement complex basat en relacions”. Juntes, Jas i T.L. rebutgen les eines digitals extractives en favor de metodologies més lentes i “de processament intens”, que prioritzen les pràctiques d’intimitat i responsabilitat. Tal com escriuen: “Quan escoltem dades, l’únic que volem són històries”; una mena de manifest per a una recerca relacional i reflexiva en un món massa sovint dominat per la velocitat i l’escala.

En aquest pòdcast, parlem amb Jas i T.L. sobre la seva ambició inicial de cartografiar digitalment tots els cabarets TFQ existents, començant pel Cabaret Commons. A partir d’aquí, explorem la dialèctica entre les lògiques computacionals i els arxius digitals, i ens endinsem en l’ètica de la recerca digital. Parlem dels riscos, les negatives, els sentiments, les efimeritats i les intimitats. El seu profund humor i la seva cura animen un enfocament autoreflexiu i col·laboratiu de la creació de coneixement, que comparteix generosament les formes que han modelat les seves trajectòries passades en relació amb les crisis temporals actuals i l’ètica del temps en si mateix.

Amb el suport de:

_{Finançat per la Unió Europea. Les opinions i punts de vista expressats només comprometen a les seus/ves autors/es i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea o els de l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA). Ni la Unió Europea ni la EACEA poden ser considerats responsables d’ells.}