Son[i]a #462
Mariam Barghouti
![Son[i]a #462](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2026/07/Mariam_Barghouti_350_235.jpg)
Mariam Barghouti és una escriptora, periodista i investigadora palestino-estatunidenca que viu a Ramal·lah. La seva trajectòria va des de l’activisme estudiantil a la Universitat de Birzeit fins als estudis de postgrau en sociologia i canvi global a la Universitat d’Edimburg, on es va especialitzar en els discursos i els mecanismes que legitimen la violència estatal. A partir d’aquí, ha passat més d’una dècada informant des de la primera línia de la realitat palestina.
Barghouti escriu de dins cap enfora, no com una observadora externa llançada en paracaigudes a una crisi, sinó com algú per a qui allò polític és inseparable d’allò personal i quotidià. Com a editora fundadora de Communicating Palestine, una plataforma dedicada a construir narratives ètiques sobre la vida palestina sota l’ocupació, ha documentat les operacions militars israelianes, la violència dels colons, els atacs contra periodistes i la violència lenta de l’ocupació que rarament arriba als titulars. Els seus escrits rebutgen la falsa neutralitat que sovint s’exigeix a les veus palestines i insisteixen a anomenar el colonialisme pel seu nom. Alhora, desafia un món que permet als palestins parlar només com a testimonis del sofriment, però no com a experts de la seva pròpia realitat.
En aquest pòdcast, Mariam Barghouti parla de la doble tasca del periodisme quan ets alhora qui l’exerceix i qui n’és objecte: les negociacions amb els editors, la jerarquia de la credibilitat a les redaccions internacionals i allò que es perd quan l’únic palestí llegible és el que pateix. Com ella mateixa afirma, “abans que caiguin les bombes, la gent mor amb el llenguatge”. Per això dediquem una part de la conversa a analitzar set palanques narratives sistèmiques que sostenen la fabricació del consentiment i del perill, que fan que la vida palestina sigui hipervisible com a tragèdia o invisible com a realitat política. I tornem, una vegada i una altra, a una convicció que travessa tota la seva feina: els palestins no són víctimes que esperen ser documentades. Els palestins són un poble en lluita, decidit a romandre.
Amb la col·laboració de:
programes relacionats
Fadya Salfiti
En aquest pòdcast, la gestora cultural i activista palestina Fadya Salfiti desplega les capes de la seva trajectòria -de Kuwait als Estats Units i després a Jerusalem- per reflexionar sobre què vol dir tornar, arrelar i lluitar en una terra ocupada. Des de la seva experiència situada, desmunta la façana “humanitària” i “desenvolupadora” de l’ajuda internacional: com la filantropia colonial despolititza les lluites, fragmenta el territori, recull dades, vigila, imposa prioritats externes i genera dependència. Davant d’això, proposa altres maneres de sostenir la vida i els projectes col·lectius: el treball en xarxa, l’autoorganització, la solidaritat entre organitzacions i la creació d’iniciatives com Owneh i Rawa, que busquen alliberar recursos, llenguatge, discurs polític i imaginació. Aquí, la memòria actua com a insubordinació, la tornada com una pràctica quotidiana i l’organització comunitària com una aposta radical pel futur de Palestina.
Razan AlSalah
En aquest podcast, cineasta, artista i docent palestina Razan AlSalah reflexiona sobre el paper de la imaginació artística en el context de la catàstrofe en curs i sobre el cinema com a lloc de reunió, resistència i retorn assajat. Parlem dels arxius com a evidència i frontera, de la càmera com a dispositiu mediador i potencialment violent, i de les maneres en què les imatges es mobilitzen per al control de la població i les narratives colonials autocomplertes. També parlem de solidaritat, censura i la necessitat de redirigir l’atenció cap a les imatges produïdes pels propis moviments de resistència, no només com a documents de sofriment sinó com a eines per reclamar l’agència històrica i política.