Son[i]a #461

Fill de mare achuar i pare kukama, Leonardo Tello dirigeix des del 2010 Radio Ucamara, una emissora indígena i comunitària de l’Alta Amazònia amb seu a Nauta, a la regió de Loreto, al Perú, dedicada a la preservació de la llengua kukama i a l’enfortiment de les seves comunitats. A la conca del riu Marañón, i des del coneixement encarnat de les persones que habiten el territori, la ràdio s’entén com un exercici d’escolta, d’autorepresentació i d’aprenentatge col·lectiu, així com una eina per a la defensa del territori i l’organització política. Des d’aquesta pràctica sostinguda d’oralitura i de construcció de memòria, Radio Ucamara ha contribuït a documentar i recuperar relats silenciats d’una de les tragèdies més grans de la història llatinoamericana moderna: la febre del cautxú, o el genocidi del cautxú.

Entre la fi del segle XIX i bona part del segle XX, la demanda global de cautxú va impulsar un sistema extractiu basat en l’esclavitud i l’espoli dels pobles indígenes en àmplies regions amazòniques; una violència sostinguda no només per empresaris i companyies cautxuteres, sinó també per les mateixes estructures estatals, sobre el substrat del racisme i de l’herència colonial. El cautxú no va ser, però, un episodi aïllat. Com assenyala Leonardo Tello, «l’extractivisme no ha canviat ni una coma». Constitueix la matriu d’un model que continua vigent avui sota noves formes i noves demandes: petroli, fusta, or, gas, liti. Canvien els recursos, canvien alguns actors, però persisteixen les promeses buides de desenvolupament i les dinàmiques d’espoli.

En aquest pòdcast conversem amb Leonardo Tello sobre les continuïtats entre el colonialisme i l’extractivisme a l’Amazònia, però també sobre les resistències que han permès preservar la memòria d’aquesta violència. Una memòria que perdura en relats, cants i figures com el tigre negre, i que funciona no només com un arxiu del passat, sinó també com una eina per llegir el present i construir altres futurs possibles.

Amb la col·laboració de: