Son[i]a #458
Francisco Huichaqueo
Foto: Juan Wenuan
Francisco Huichaqueo (Wallmapu, Xile, 1977) és artista, cineasta, comissari i professor universitari. El seu treball es desplega com una pràctica de creació indígena profundament vinculada a la cosmovisió maputxe i a la necessitat urgent d’imaginar, recuperar i reactivar memòries i coneixements a través d’altres maneres de veure, escoltar i habitar el món. El cinema es mou des de l’observació, el temps circular i la respiració de la terra. Més que representar, les imatges invoquen, registren i senten el territori.
A les seves obres, l’espai natural apareix com una presència viva i irreductible. L’aigua, el bosc, el fum, les pedres o el vent emergeixen com a cossos amb memòria, llenguatges antics que la modernitat va intentar traduir, classificar o silenciar. Davant d’això, Francisco Huichaqueo entén el cinema maputxe com un cinema medicinal per a l’esperit –o kelluwün–: una pràctica visual i sonora que restaura vincles, repara absències i reactiva formes de coneixement desplaçades.
En aquest pòdcast, Francisco Huichaqueo entrellaça cultura maputxe i pewma –els somnis com a obertures de visió– per pensar en el seu treball, com a cineasta i en el seu encontre amb museus i col·leccions colonials. Des d’aquí, relata processos de restitució i maputxització d’aquestes institucions, on les vitrines deixen de ser mausoleus i es converteixen en territoris en disputa: espais on les peces de memòria respiren de nou, es reescriuen els relats oficials i l’espiritualitat maputxe torna a habitar allò que la violència colonial va voler immobilitzar.
Conversa: Anna Ramos i Alexandra Bellini. Guió: Ricardo Cárdenas. Producció sonora: Albert Tarrats. Veu: Valeria Brugnoli. Sonidos: librería de sonidos de RWM.
CC BY-NC-ND 4.0 DEED. Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
programes relacionats
Santiago Mostyn
En aquest podcast, l'investigador, curador i artista Santiago Mostyn ens introdueix en el significat conceptual de la selva i el Carib com a territoris reals i simbòlics, a través de l’autobiografia suspesa entre el micro i el macrocòsmic; a través de l’illa de Grenada, les lluites polítiques negres, el trauma de la primera infància i els somnis recurrents. També en parla de l’estreta relació entre la música i la política a través de la història de Radio Free Grenada, els moviments multidireccionals de la diàspora i els llargs anys setanta al Carib, des dels moviments estudiantils fins a les formes radicals de compromís polític negre.
Seba Calfuqueo
En aquest podcast, Seba Calfuqueo desmunta herois, monuments i categories, al mateix temps que reivindica el buit, els tabús i els elements, com a espais de complexitat des dels quals entrar en conversa. Parla també de fer-se càrrec d'on vens i des d'on parles, de l'autobiogràfic, l’exotització i el gènere com a possibles paranys. I reivindica ocupar col·lectivament espais que històricament s'han negat al poble maputxe. Si per a l'artista ser maputxe és tenir una connexió amb el territori, a través d'aquesta conversa Seba ens presenta una manera d'entendre la vida on el queer és l'essència mateixa de la natura.
Yásnaya Elena Aguilar Gil
En aquest podcast, la lingüista, escriptora i activista mixe Yásnaya Elena Aguilar Gil desplega les complexitats de ser mixe a Mèxic i les esquerdes d’una identitat imposada. Desmunta la categoria d’indígena com a etiqueta política i externa, reivindicant el dret a nomenar-se des de l’especificitat: ser mixe. S’oposa als essencialismes i al folklorisme que intenten reduir l’ésser i la parla. La seva mirada s'endinsa en la força de les estructures petites, el multilingüisme, la defensa del territori i la milpa com a ecosistema social. Denuncia la violència de la colonialitat i de l’Estat monocultural, però també obre horitzons per reinventar la vida en comú des de la pràctica i la imaginació d’altres maneres d’estar al món. Aquí, la paraula és un exercici de llibertat, l’assemblea esdevé tecnologia social i la memòria, en comptes de ruïna, es converteix en insubmissió i futur.