Son[i]a #458. Francisco Huichaqueo i Catalina Alvarado-Cañuta
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb el cineasta, professor i comuner maputxe Francisco Huichaqueo. Entre records de racisme quotidià, silencis del mapudungun i somnis en llengua recuperada, Huichaqueo teixeix relats sobre restes humanes i “peces de memòria” maputxes retingudes en museus europeus i nord-americans, processos de restitució i petits gestos de desobediència institucional. L’art apareix com a tàctica espiritual i política per exercir dret propi, obrir vitrines, acompanyar objectes robats i sembrar futurs en lluites de llarg alè.
Amb el suport de:
Finançat per la Unió Europea. Les opinions i punts de vista expressats només comprometen a les seus/ves autors/es i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea o els de l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA). Ni la Unió Europea ni la EACEA poden ser considerats responsables d’ells.
programes relacionats
Francisco Huichaqueo
En aquest pòdcast, l'artista, cineasta, comissari i professor universitari Francisco Huichaqueo entrellaça cultura maputxe i pewma –els somnis com a obertures de visió– per pensar en el seu treball, com a cineasta i en el seu encontre amb museus i col·leccions colonials. Des d’aquí, relata processos de restitució i maputxització d’aquestes institucions, on les vitrines deixen de ser mausoleus i es converteixen en territoris en disputa: espais on les peces de memòria respiren de nou, es reescriuen els relats oficials i l’espiritualitat maputxe torna a habitar allò que la violència colonial va voler immobilitzar.
Yásnaya Elena Aguilar Gil
En aquest podcast, la lingüista, escriptora i activista mixe Yásnaya Elena Aguilar Gil desplega les complexitats de ser mixe a Mèxic i les esquerdes d’una identitat imposada. Desmunta la categoria d’indígena com a etiqueta política i externa, reivindicant el dret a nomenar-se des de l’especificitat: ser mixe. S’oposa als essencialismes i al folklorisme que intenten reduir l’ésser i la parla. La seva mirada s'endinsa en la força de les estructures petites, el multilingüisme, la defensa del territori i la milpa com a ecosistema social. Denuncia la violència de la colonialitat i de l’Estat monocultural, però també obre horitzons per reinventar la vida en comú des de la pràctica i la imaginació d’altres maneres d’estar al món. Aquí, la paraula és un exercici de llibertat, l’assemblea esdevé tecnologia social i la memòria, en comptes de ruïna, es converteix en insubmissió i futur.