Son[i]a #457

L’obra d’AbdouMaliq Simone ressegueix els terrenys canviants de la vida urbana a través d’una atenció a la negritud com a condició viscuda i també com a perspectiva analítica. Basant-se en la idea d’una existència no actualitzada de Frantz Fanon, Simone entén la negritud no com una identitat fixa, sinó com una manera d’habitar el món que roman oberta, provisional i en negociació constant. Aquest èmfasi informa la seva noció del  Mig, un espai d’indeterminació on les formes socials, les infraestructures i les subjectivitats no estan ni completament estabilitzades ni del tot absents. En aquest Mig, les pràctiques quotidianes, sovint improvisades i sostingudes col·lectivament, esdevenen el terreny a través del qual la vida es manté en la incertesa.

Gran part de la recerca de Simone aborda allò que ell anomena “territoris populars”: formacions urbanes d’Àfrica, l’Amèrica Llatina i el Sud-est Asiàtic que excedeixen la planificació i la governança formals. Aquests territoris emergeixen mitjançant circulacions superposades de persones, materials i aspiracions, produint espacialitats que són alhora fràgils i generatives. En lloc d’entendre la informalitat com una mancança, Simone interpreta aquests entorns com a espais de coordinació densa, on els residents recalibren contínuament les relacions amb l’espai, l’autoritat i els mitjans de vida. Central en aquesta perspectiva és el concepte d’extensionalitat de Simone, que designa les maneres en què les relacions s’estenen a través de llars, barris i economies, permetent als individus mobilitzar connexions parcials i alineaments provisionals. En aquest sentit, la infraestructura no és només tècnica sinó també social: les persones mateixes esdevenen els conductes a través dels quals circulen els recursos i emergeixen les possibilitats. 

En aquest pòdcast, AbdouMaliq Simone parla extensament sobre la negritud com a duplicitat, el negligiment estructural, les oportunitats fragmentades, les ments col·lectives, la urbanització estesa i el PCC de São Paulo com un cas d’estudi especialment interessant. A través d’aquestes idees, convida a reconsiderar l’urbanisme com un camp modelat menys per estructures fixes que pel treball relacional i continu mitjançant el qual els habitants ocupen aquest espai intermedi i intersticial.

Amb el suport de:

_{Finançat per la Unió Europea. Les opinions i punts de vista expressats només comprometen a les seus/ves autors/es i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea o els de l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA). Ni la Unió Europea ni la EACEA poden ser considerats responsables d’ells.}