Son[i]a #456
Neo Sinoxolo Musangi
El treball de li pensadori feminista queer Neo Sinxolo Musangi (Olkejuado, Kenya) habita en un espai propi, present i situat, entre l’art, l’acadèmia i l’escriptura creativa. Una pràctica poètica i inquisitiva que es pensa parlant, on les idees emergeixen en fragments, plecs i salts, abraçant la contradicció, la incertesa i allò incomplet, com a eines per imaginar altres maneres d’enunciació possibles.
Desconfiant dels fluxos culturals del Nord Global, Musangi desenvolupa una reflexió crítica i esmolada sobre les identitats queer, negres i africanes, arrelada arran de terra del seu continent nadiu i del sentir al seu propi cos. Un fet que parteix de la narrativa tant en el mètode com en la forma, allunyant-se de l’abstracció per endinsar-se al pensament a través de trobades viscudes, converses i situacions quotidianes que obren preguntes més àmplies. En el seu treball, allò biogràfic es torna central: vides que no encaixen o fallen davant de les estructures normatives es converteixen en teoria en si mateixes. I l’arxiu desborda el marc institucional per incloure cossos, emocions i històries familiars com a espais on el coneixement es produeix i se sosté.
En aquest podcast, Neo Sinxolo Musangi ens convida a entrar dins de la seva espiral de pensament fragmentat, encorbat i present. Parlem d’escriptura com a performance, de poesia i d’una oralitat rigorosa; posem l’atenció en les històries petites i irrellevants i els silencis i els buits de l’arxiu; i interroguem vernacles prestats i acrònims nocius, així com les tensions i solapaments entre categories com ara queer, negritud i africanitat –i el que implica pensar-hi des de dins.
Conversa: Jara Rocha i Anna Ramos. Guió i producció sonora: Albert Tarrats. Veu: pantea. Sons: llibreria de sons de RWM.
CC BY-NC-ND 4.0 DEED. Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
programes relacionats
Mpho Matsipa
En aquest pòdcast, l'arquitecta, comissària i pensadora Mpho Matsipa parla d'urbanisme negre, mobilitats africanes, dels llegats incòmodes del modernisme, de les ecologies racialitzades i de l’extracció del temps negre a través de règims d’espera i migració. També pensem amb la lectura que fa Mpho del concepte d’“universitat distribuïda” de Sarah Nuttall i Achille Mbembe, on museus, salons de bellesa, espais d’art independents i xarxes, esdevenen infraestructures per redistribuir coneixement i recursos més enllà de les institucions d’elit. Sobretot, tornem a la perruqueria –com a espai d’intimitat, cura i bellesa— com una infraestructura per imaginar altres futurs.
Imani Mason Jordan
En aquest podcast, l'escriptori, artisti, editori, curadori i amant de les plantes, Imani Mason Jordan reflexiona sobre els significats conflictius de comunitat, alhora que l'engloba “com un sentiment i una relació”. Amb els escrits d’Audre Lorde (i d’altres) com a guia a través de la lectura i l'escolta col·lectives, l’Imani fa una crida urgent a l'acció per a interrompre i superar l'entumiment aclaparador de les nostres emocions. La cadència, la ressonància, la repetició i la urgència corporal dels discursos de protesta operen en el seu vocabulari artístic com a eines clau no només per a construir el món, sinó també per a trencar-lo.