Son[i]a #454

Mpho Matsipa (Johannesburg, 1983) és una arquitecta, comissària i pensadora que treballa críticament amb l’urbanisme negre i la mobilitat africana, buscant noves eines i vocabularis per entendre aquestes mobilitats com a pràctiques ordinàries, creatives i de creació de ciutat, en lloc de crisi, mort o desordre. Atenta al que es diu, se sent i sovint es fa invisible, Matsipa desenvolupa una pràctica que es mou inquietament a través de disciplines.

Basada en una educació neomarxista, la seva recerca ofereix una reimaginació creativa dels vincles entre l’extracció de recursos, la geopolítica i el disseny a través de nous vocabularis i estratègies, incloent-hi contracartografies negres i models urbans arrelats en la justícia espacial. Mpho demana converses més àmplies sobre arquitectura, modernisme i urbanisme a l’Àfrica, que tinguin en compte no només l’estètica, sinó també el colonialisme, l’economia, el desplaçament, el dany ecològic i l’esborrat de les arquitectures i formes de vida indígenes.

A través de la seva recerca i pràctica, l’art i la tasca curatorial esdevenen eines per accedir a la ciutat –i als seus usos– d’una manera diferent. En atendre espais omnipresents però sovint infravalorats, com la perruqueria, com a llocs de supervivència i imaginació en entorns on no sempre s’és benvinguda, Matsipa revela com aquests espais desestabilitzen binomis com centre/perifèria o formal/informal. En lloc d’això, traça les trajectòries complexes de les vides de les dones, on es poden imaginar noves relacions, futurs i formes de resistència.

En aquest pòdcast, parlem de mobilitats africanes, dels llegats incòmodes del modernisme, de les ecologies racialitzades i de l’extracció del temps negre a través de règims d’espera i migració. També pensem amb la lectura que fa Mpho del concepte d’“universitat distribuïda” de Sarah Nuttall i Achille Mbembe, on museus, salons de bellesa, espais d’art independents i xarxes, esdevenen infraestructures per redistribuir coneixement i recursos més enllà de les institucions d’elit. Sobretot, tornem a la perruqueria –com a espai d’intimitat, cura i bellesa– com una infraestructura per imaginar altres futurs. 

Amb el suport de:

_{Finançat per la Unió Europea. Les opinions i punts de vista expressats només comprometen a les seus/ves autors/es i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea o els de l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA). Ni la Unió Europea ni la EACEA poden ser considerats responsables d’ells.}