Son[i]a #450
Rehana Zaman
El treball de l’artista, cineasta i educadora Rehana Zaman es desenvolupa entre el film, la performance, l’escriptura, el treball grupal i els processos col·lectius sostinguts en el temps. Des d’una perspectiva feminista i situada, Zaman articula estratègies polifòniques que desborden les categories fixes d’identitat i posen en joc formes de col·laboració enteses com una condició política del fer. Una pràctica que es construeix a partir d’una atenció constant a les dinàmiques psicosocials en contextos hostils i que busca generar entorns de relacionalitat, intimitat i estructures afectives temporals per sostenir la vida en comú.
L’obra de Rehana Zaman funciona com una zona d’assaig per provar, qüestionar i reimaginar maneres de viure juntes, on el film opera a vegades com a tàctica, a vegades com a truc. Un entorn de treball i cooperació ric en moviments oblics entre registres que posen al centre la responsabilitat i la política de la representació tan en el fer com en la forma: des d’enquadraments fragmentats del cos que resisteixen la captura, fins a les textures materials del cinema analògic, o el muntatge com a espai on l’afecte, la narrativa i el poder es negocien activament.
En aquest podcast, parlem amb Rehana Zaman sobre diàspora, col·lectivitat i infraestructures de cura; sobre el taller com a espai de prova social i sobre el cinema tant com a procés com com a resultat. Reflexionem sobre aliances, representació, polivocalitat i autoria. També abordem les agendes institucionals i la urgència política d’ajuntar-nos. Ens preguntem com mantenir la potència d’aquestes trobades sense caure en gestos buits. I pensem en com sostenir formes de treball artístic basades en l’escolta, l’humor, la responsabilitat i el fet d’estar juntes.
Amb el suport de:
Coproduït per:
programes relacionats
Carol Stampone
En aquest podcast, l'escriptora i artista Carol Stampone parla sobre l’escriptura com a primera experiència de pertinença, la maternitat com un procés profundament transformador i sovint traumàtic, i les polítiques d’empatia i compassió. Reflexiona sobre la importància de plantejar millors preguntes en lloc de buscar respostes definitives, convidant-nos a romandre en la incertesa, a pensar amb altres i a imaginar maneres de viure, cuidar i crear que romanguin obertes, relacionals i inacabades.
Imani Mason Jordan
En aquest podcast, l'escriptori, artisti, editori, curadori i amant de les plantes, Imani Mason Jordan reflexiona sobre els significats conflictius de comunitat, alhora que l'engloba “com un sentiment i una relació”. Amb els escrits d’Audre Lorde (i d’altres) com a guia a través de la lectura i l'escolta col·lectives, l’Imani fa una crida urgent a l'acció per a interrompre i superar l'entumiment aclaparador de les nostres emocions. La cadència, la ressonància, la repetició i la urgència corporal dels discursos de protesta operen en el seu vocabulari artístic com a eines clau no només per a construir el món, sinó també per a trencar-lo.