Son[i]a #449

Fadya Salfiti (Kuwait, 1959) és una gestora cultural i activista palestina. Va créixer escoltant les històries del seu pare sobre una Palestina vibrant i resilient, feta de jardins, veus i sons, costums, tradicions i escenes domèstiques, més que no pas d’un inventari d’opressió i despossessió. Aquest paisatge es va convertir en una brúixola afectiva que, amb els anys, va anar guiant el seu propi camí de tornada. Després de migrar amb la família als Estats Units i estudiar en una universitat catòlica mentre es vinculava a xarxes de solidaritat de base, Fadya va decidir al començament de la dècada de 1990 traslladar-se a Palestina i “practicar el dret de retorn” en primera persona.

Des de llavors, el seu treball habita les interseccions entre cultura i comunitat: ha acompanyat i dirigit organitzacions palestines, presideix el Centre Cultural Khalil Sakakini a Ramal·la i el Fons Rawa per a Iniciatives Comunitàries Palestines. També participa en espais dedicats a la salut, l’art, el feminisme i l’organització comunitària. Des del 7 d’octubre del 2023, és a més cofundadora de la Iniciativa Owneh, que reuneix 30 organitzacions palestines i de base, compromeses a operar fora de les estructures de finançament vinculades a marcs colonials i còmplices del genocidi a Gaza, que ella assenyala com a filantropia tòxica. Per Fadya, Palestina no és només un territori, sinó un teixit encarnat en el cos, la llengua i les relacions quotidianes de cura i resistència.

En aquest pòdcast, Fadya Salfiti desplega les capes de la seva trajectòria -de Kuwait als Estats Units i després a Jerusalem- per reflexionar sobre què vol dir tornar, arrelar i lluitar en una terra ocupada. Des de la seva experiència situada, desmunta la façana “humanitària” i “desenvolupadora” de l’ajuda internacional: com la filantropia colonial despolititza les lluites, fragmenta el territori, recull dades, vigila, imposa prioritats externes i genera dependència. Davant d’això, proposa altres maneres de sostenir la vida i els projectes col·lectius: el treball en xarxa, l’autoorganització, la solidaritat entre organitzacions i la creació d’iniciatives com Owneh i Rawa, que busquen alliberar recursos, llenguatge, discurs polític i imaginació. Aquí, la memòria actua com a insubordinació, la tornada com una pràctica quotidiana i l’organització comunitària com una aposta radical pel futur de Palestina. 

Amb el suport de:

_{Finançat per la Unió Europea. Les opinions i punts de vista expressats només comprometen a les seus/ves autors/es i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea o els de l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA). Ni la Unió Europea ni la EACEA poden ser considerats responsables d’ells.}