Son[i]a #446

Omar Jabary Salamanca és escriptor, docent i organitzador. El seu treball explora com opera el poder a través dels sistemes ordinaris que configuren la vida quotidiana. Professor associat de Ciències Socials a la Universitat Lliure de Brussel·les i membre fundador de The Kitchen i d’University Workers for Palestine, Omar situa la infraestructura al centre de la seva anàlisi, traçant un relat que visibilitza com les infraestructures són constitutives de les lògiques del colonialisme de poblament i del capitalisme racial, així com un terreny vital per a pràctiques de resistència anticolonial basades en la terra. Així, a la seva obra, carreteres, electricitat, sistemes d’aigua i ferrocarrils es converteixen en escenaris de lluita.

Omar introdueix el concepte de violència infraestructural per descriure com el dany es produeix a través de disposicions aparentment banals, com els camins segregats, els llocs de control, els plans de desenvolupament definits principalment pels donants internacionals i els sistemes legals que fragmenten l’espai i la responsabilitat: formes de violència que continuen sent difícils d’impugnar precisament perquè semblen tècniques.

A Palestina, una carretera mai no és només una carretera: la infraestructura modela qui es pot moure, qui ha d’esperar i qui és tornat visible o esborrat. Recorrent arxius i experiències viscudes, en aquest podcast Omar traça aquestes trajectòries dins un llarg arc històric que antecedeix el període d’Oslo, des dels ferrocarrils otomans fins a les concessions del Mandat Britànic, els oleoductes i les companyies elèctriques a Jerusalem. Parlem de l’elasticitat de les infraestructures, de la reproducció social i del testimoni de la violència i el silenciament actualment.

Amb el suport de:

_{Finançat per la Unió Europea. Les opinions i punts de vista expressats només comprometen a les seus/ves autors/es i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea o els de l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA). Ni la Unió Europea ni la EACEA poden ser considerats responsables d’ells.}