Son[i]a #445
Mirna Bamieh
Foto: Mirna Bamieh
L’obra de l’artista Mirna Bamieh (Jerusalem Est, 1983) traça la política de desaparició i les fràgils arquitectures de la memòria que configuren la vida palestina. Alternant entre el vídeo, el text, la ceràmica, la performance i la recerca basada en l’alimentació, Mirna examina com la fragmentació política altera allò a què les comunitats poden accedir, practicar o transmetre. Formada en psicologia, sociologia i vídeo, ha recorregut al menjar com un dels seus llenguatges més insistents: una manera de tocar allò que la història esborra i d’escoltar allò que l’ocupació intenta silenciar. A través de projectes com Palestine Hosting Society, Sour Things i Potato Talks, Bamieh segueix els rastres fràgils de receptes gairebé perdudes, els gestos de les dones en el trànsit quotidià per les cuines, les plantes silvestres que ja no es poden recol·lectar lliurement, i la fermentació com a mètode i com a metàfora. Per a ella, la cuina no és un teló de fons, sinó una primera línia on identitat, memòria i terra es reconfiguren constantment: un lloc on la resistència pot prendre la forma d’un pot, un rebost, una taula compartida.
En aquest podcast, Mirna Bamieh pensa en veu alta a través de la desaparició: en els plats, en l’accés a la terra i al mar, en les rutes entre Jerusalem, Cisjordània i Gaza. S’atura en la fermentació i la conservació com a formes lentes i obstinades de supervivència en temps de genocidi i exili; en els rebosts que es preparen per a l’emergència; en les portes i les maneres de menjar com a llindars entre mons. Parla de les maletes dels immigrants folrades de zaatar, oli d’oliva i cítrics; de com cuinar pot fer llegible una vida dispersa; i de com les històries viatgen a través de patates passades de mà en mà pel carrer. Aquí, les receptes esdevenen mapes i memòries, els pots esdevenen càpsules del temps, i la coreografia quotidiana de les mans a la cuina obre un espai on el dol, la ràbia i la tendresa fermenten juntes en alguna cosa que s’obstina a romandre viva, visible i compartida.
Amb el suport de:
Finançat per la Unió Europea. Les opinions i punts de vista expressats només comprometen a les seus/ves autors/es i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea o els de l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA). Ni la Unió Europea ni la EACEA poden ser considerats responsables d’ells.
Conversa: Anna Ramos. Guió: Violeta Ospina. Producció sonora: Albert Tarrats. Veu: Hiuwai Chu. Sons de cuina: BJ Nilsen i pantea.
CC BY-NC-ND 4.0 DEED. Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
programes relacionats
Tareq Khalaf
En aquest pòdcast, el cineasta, urbanista, educador i agent cultural Tareq Khalaf obre una conversa sobre les formes de vida agràries i la profunda rellevància de la terra en la identitat palestina. Reflexiona sobre la memòria, les absències, els llegats, el treball col·lectiu, les collites de figues, la resistència i les pedagogies radicals. La conversa també analitza les estratègies insidioses de violència lenta que defineixen el projecte colonial d’assentament, mostrant l’ocupació i el seu règim espacial –modelat per la fragmentació, la confiscació de terres, l’expansió dels assentaments, les polítiques de conservació i la política alimentària– com una forma d’erosió i desastre ambiental. També aprofundim en l’impacte emocional i psicològic de viure sota ocupació, i en el paper vital de la imaginació, la comunitat i l’expressió col·lectiva per sostenir la identitat i l’esperança, especialment davant dels intents de normalitzar condicions profundament anormals.
Mahmoud Alhaj
En aquest pòdcast, l'artista gazià Mahmoud Alhaj ens parla d'estratègies i contra-estratègies visuals per reivindicar el seu dret a veure. Parlem d’imatges i drets humans de baixa resolució, runa i arquitectures de desplaçament, i de com construir tendes amb el que tens a mà. En contrast, Mahmoud ens fa veure escanejos 3D, pilots amb coneixements d'arquitectura, arxius militars i altres tàctiques de psyops. Recorrem també amb Mahmoud l'escena artística a la Franja i la resiliència del poble palestí. Passat, present i futur se superposen a la seva obra, mentre que la percepció del temps opera amb altres lògiques en el dia a dia de l’ocupació.