Son[i]a #441

Adam Broomberg (Johannesburg, 1970) és un artista i educador, la pràctica del qual dissol les fronteres entre el fotoperiodisme, la crítica cultural i la defensa dels més vulnerables. Nascut a Johannesburg, durant l’era de l’apartheid, en una família jueva, descendent de supervivents de l’Holocaust, la seva trajectòria abasta l’activisme anti-apartheid adolescent, anys de militància en zones de conflicte global i col·laboracions comercials que més tard es van convertir en objecte de crítica. Al llarg d’aquest arc, la seva obra ha evolucionat cap a una indagació sostinguda sobre el poder: la seva pròpia posicionalitat, les complicitats de la fotografia i el seu potencial per ser reutilitzada com a eina de canvi.

A través de trobades íntimes i una honestedat desarmant, Adam Broomberg revisita les esquerdes de les ideologies en què va créixer, convertint-les en espais de solidaritat i vulnerabilitat compartida. El seu compromís amb l’art com a vehicle per a la justícia social i amb les lluites arreu del món, especialment a Palestina, ancora la seva obra en un esperit profundament humanista.

En aquesta conversa, Adam Broomberg traça el seu propi camí a través d’imatges, complicitats i rebuigs. Reflexiona sobre la toxicitat de la fotografia, com va abordar la seva reproducció i el seu rebuig, a través de projectes amb càmeres de gran format, excavacions d’arxiu i contravigilància. Parlem del projecte de l’olivera, de l’autoria com a pràctica col·lectiva i de la seva convicció que el personal sempre és polític. Ara, amb seu a Berlín i amb la memòria del genocidi, ofereix una reflexió lúcida sobre què significa habitar la identitat jueva avui dia, i per què, segons ell, la major amenaça per a la comunitat jueva ja no prové del passat, sinó d’alguna cosa més insidiosa del present.

Amb el suport de:

_{Finançat per la Unió Europea. Les opinions i punts de vista expressats només comprometen a les seus/ves autors/es i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea o els de l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA). Ni la Unió Europea ni la EACEA poden ser considerats responsables d’ells.}