Son[i]a #440

Marilyn Boror Bor (San Juan Sacatepéquez, Guatemala, 1984) és una artista maia-kaqchikel de San Juan Sacatepéquez, Guatemala, que treballa des de la memòria i la ferida. La seva veu neix en un territori marcat per la colonització i per un conflicte armat intern –una guerra civil de més de tres dècades– que va perseguir i silenciar les llengües, costums i cosmovisions indígenes. Un procés de repressió i assimilació que va interrompre la transmissió de sabers, va blanquejar la història i va fracturar la memòria d’un país majoritàriament indígena, on encara es parlen vint-i-tres idiomes maies.

Des de la paraula, el teixit, el dibuix, la ceràmica, el cos i el diàleg amb les comunitats i el territori, Marilyn qüestiona les estructures colonials, desarma el cànon blanc de l’art contemporani i proposa altres maneres de mirar, de pensar, de crear. La seva pràctica és una resistència contínua davant del racisme institucionalitzat, l’extractivisme i la violència de l’oblit. La seva obra és memòria, col·lectivitat i resistència: paraula que sana i que anomena allò silenciat. La llengua és matèria, el teixit és territori, el cos és denúncia i l’art es converteix en una manera de parlar, de guarir, de resistir.

En aquesta conversa parlem amb Marilyn Boror Bor sobre llengües, tèxtils, relacionalitat, extractivisme i ciment. Ens parla dels processos d’assimilació i de les violències lentes; de la importància de la llengua i la cultura maia, i de com la colonització ha satanitzat els coneixements ancestrals. Explica què vol dir viure en un territori perforat per una cimentera, on la manca d’aigua esdevé costum i les muntanyes són perforades fins a perdre el seu esperit. Per això la urgència de l’enllaç amb la terra i de les lluites indígenes, que no són d’ara, sinó de sempre: memòria mil·lenària que encara respira.