Son[i]a #435
Wynnie Mynerva
Wynnie Mynerva (Lima, 1992) és una artista nascudi als anys noranta a Villa El Salvador, un barri perifèric i precari als afores de Lima, Perú, on la relació amb l’art passa, simplement, per la seva absència. Tot i així, Wynnie troba –primer en la pintura, i poc després en el vídeo, la performance, l’escultura i les modificacions corporals– un espai d’interrogació i resistència: per reescriure narratives, experimentar amb el cos i la identitat, reclamar drets i imaginar futurs possibles.
Artista multidisciplinari, les seves pintures de gran format, realitzades en la seva majoria in situ, es desborden presentant cossos –o millor dit, fragments de carn, òrgans, extremitats– en permanent moviment, torsió, trànsit i transformació. La seva obra adopta múltiples formes i se situa en una frontera íntima i política, profundament influïda pel seu context social i per vivències personals que marquen el seu recorregut creatiu. En el seu treball, el color, la forma i el suport s’impregnen de les seves inquietuds vitals. Així, després del seu diagnòstic relativament recent de VIH positiu, l’estigma, la por i la mort són exorcitzats a través de la seva obra. És també a través de la sang –i la seva potència esgarrifosa– que persisteix en desafiar tabús, entenent l’art com un cisell capaç d’obrir escletxes en la normativitat i donar lloc a noves formes d’existència.
En aquest pòdcast parlem amb Wynnie Mynerva sobre la pintura i el cos; sobre la carn, la pell, el pes. Recorrem els seus records formatius a Villa El Salvador i des de la perifèria, on convoquem les amigues, els afectes i les xarxes de suport. Ens aturem en el seu primer taller-casa i en els parcs on venia còpies dels grans mestres occidentals. Parlem també del paper de la medicina i les modificacions corporals en la seva obra, i de l’escàndol que apareix quan el cos es transforma en nom de l’autodeterminació, i no per ajustar-se als cànons de bellesa.
programes relacionats
Carlos Motta
Carlos Motta entén les seves recerques com un espai potencial d'enunciació des del qual actuar com a contrapès a les narratives dominants en un gest afirmatiu per a reconèixer grups socials, identitats i comunitats, la veu de les quals ha estat suprimida pel poder colonial dominant. A través d'una pràctica multidisciplinària radical, la seva rúbrica es desdibuixa en l'ús de múltiples mitjans, des del vídeo, la instal·lació, l'escultura, la performance o el dibuix sobre paper. I al mateix temps, posa el focus en la trobada amb altres, amb treballs que aborden el coral, des de l'oralitat, el documental, el comissariat i l'organització de programes públics i simposis. En aquest podcast, parlem amb Carlos Motta sobre art, política, mercat i condicions de treball.
Antonia Baehr
Les obres d'Antonia Baehr exploren la ficció del quotidià i del teatre, entre d’altres temes. Així és com comença la seva biografia oficial. La qual cosa no transmet completament el nivell de meticulositat que les seves actuacions inclouen per tal d’emfatitzar cada petit aspecte de l'àrea entre la vida quotidiana i el teatre. Parlem amb Antonia Baehr sobre canvis de rols, sobre les seves estratègies de col·laboració, alguns dels seus alter egos, estereotips de gènere i molt, molt més. Prepara't per a un viatge des de les partitures i Fluxus, a la imitació, el fetitxisme i els mitjons, passant pels drag kings, les drag queens, l’S&M, els contractes i fins i tot les connexions telepàtiques.