Son[i]a #434
Laura Benítez Valero
Laura Benítez Valero (Barcelona) és investigadora, docent i curadora independent. Doctora en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona, el seu treball aborda les interconnexions entre filosofia, art, tecnociència i bio-resistència. Qüestions (i passions) que ha dut a multitud d’institucions educatives i artístiques fora i dins del territori, navegant –i ofegant-se també– en el mar de precarietat estructural propi del capitalisme cognitiu. Des de 2024, és professora lectora del Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona, el primer contracte estable en la seva llarga trajectòria.
És en aquest caldo de cultiu, travessat també per una infància i educació al barri del Carmel de Barcelona els anys 80, que sorgeix la recerca en curs Class Will Tear Us Apart, Again. Des d’una finestra sense cel, en cases sense llibres i un barri sense biblioteques, Laura Benítez Valero refà el seu camí per traçar una genealogia sense arbre, biografía invisible de resistència (ràbia i impotència) de moltes dones i famílies de classe treballadora i migrants, avistant la monumentalitat de la ciutat comtal des de construccions i vides precàries.
En aquest podcast, ens asseiem amb la Laura Benítez Valero sobre un sostre vidre que no s’arriba mai a esquerdar, per atendre al ciment impenetrable que el sustenta, la qüestió de classe, i l’andamiatge de la meritocràcia. La ràbia i la vergonya són emocions que brollen quan s’encarna aquest sistema opressiu i pervers que reprodueix de generació en generació desigualtats que es tornen indelebles. I és des d’aquí també que Laura Benítez Valero recull amb orgull el llegat d’una educació comunitària en la lluitai de dones que sustenten famílies i infàncies. Alhora ens parla de la música i el ball com a punts de fuga revulsius; i d’investigacions que es materialitzen més enllà de l’acadèmia, encarnant metodologies erràtiques, intuïtives i afectives, a on el gaudi pren un paper fonamental.
Amb el suport de:
Finançat per la Unió Europea. Les opinions i punts de vista expressats només comprometen a les seus/ves autors/es i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea o els de l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA). Ni la Unió Europea ni la EACEA poden ser considerats responsables d’ells.
programes relacionats
Zarina Muhammad/The White Pube
En aquest podcast parlem amb Zarina Muhammad, crítica d'art i escriptora, que ens guia a través del procés col·laboratiu i els projectes de The White Pube fins ara. Ens endinsem en la identitat diaspòrica de la Zarina i la política de l’assimilació, així com en les narratives polifòniques i la ficció com a crítica. Entrem també en l’experiència corporal d’escriure "Poor Artists", el seu primer llibre, i veiem per què, de vegades, un cartró de bingo pot dir més que una nota de premsa.
Vaida Stepanovaitė
En aquest podcast, la treballadora cultural, comissària i docent Vaida Stepanovaitė es presenta com una narradora ambivalent d’alguns dels llinatges de sindicats passats i presents als estats bàltics postsoviètics, alhora que troba inspiració en moviments internacionals com l’Art Workers Coalition o W.A.G.E. (Working Artists and the Greater Economy), i en els esforços col·lectius recents al voltant de la pandèmia global de la COVID. Vaida reflexiona també sobre la devaluació del treball i de les persones en el context de les ubereconomies, sobre l’atac que la precarietat suposa per als cossos cansats dels treballadors i sobre la necessitat d’una acció radical per a una nova manera de col·lectivitzar. La lluita contra condicions inhòspites i les mancances en la xarxa de protecció social que afecten les treballadores de l’art es presenta com un punt de partida per idear millors models per a les institucions i aconseguir un canvi tangible en què totes les implicades — tècniques, acadèmiques, personal de neteja, comissàries, administratives o artistes — gaudeixin de condicions essencials per generar noves solidaritats en la recerca d’una vida digna.
César Rendueles
Parlem amb César Rendueles amb les pàgines de “Contra la igualdad de oportunidades. Un panfleto igualitarista” (Seix Barral, 2020) encara amb la tinta fresca. Xerrem sobre el mite de la connectivitat universal i les distopies tecnològiques. Parlem sobre necropolítica, necroeconomia i la importància dels vincles socials en els processos de transformació social. Entrem als museus, les biblioteques i les escoles per a abordar les problemàtiques dels projectes públics i les possibilitats de la socialització igualitària i de la imaginació política. Ens fiquem a la vida i en el mercat, el treball i les cures, la salut i els negocis, la meritocràcia i els privilegis… per a assenyalar la fragilització compartida i l'obligació comuna de pensar en l'economia d'una altra manera, sabent que mai no partim de zero.