Son[i]a #432
Dani Zelko
En un primer contacte –i com a part del seu ritual de seducció amb qui col·labora amb ell– l’argentí Dani Zelko (Buenos Aires, 1990) es presenta com a artista. No tant per ofici, sinó pel marge de maniobra i l’ambigüitat que l’art obre en la imaginació col·lectiva. I perquè Reunión, el dispositiu d’escolta i escriptura compartida que va iniciar l’any 2015, només comença a explicar-se en el moment en què es posa en marxa. Tampoc passa gaire temps abans no es defineix també com a “lenguajista”, com qui ha fet del llenguatge no només una eina, sinó una llar.
Amb un protocol que cap en unes poques línies, Reunión va néixer com un experiment de “traducció de l’oïda interna a l’externa”: un exercici de transcripció de l’oralitat al paper, en temps real, per produir —in situ i col·lectivament— “llibres per intervenir políticament i fer amistats”. Estratègia d’intimitat amb desconeguts i disputa temporal per l’atenció, per les paraules, pels silencis, per la pausa, per l’alè i per la poesia, Reunión s’ha posat a treballar a peu de carrer, a la frontera nord, en territori maputxe i allà on l’ha portat l’escriptura urgent.
Les amistats sostingudes al territori maputxe i una recerca del seu propi llinatge el van conduir a l’escriptura-exorcisme d’Oreja Madre: mi cuestión judía, un llibre de correspondències amb vius i morts, amb víctimes i botxins, on l’escriptura esdevé refugi i, alhora, narrativa des del seu sentir jueu, enmig del genocidi del poble palestí per part de l’Estat d’Israel, i de l’avenç del neoliberalisme i el racisme a l’Argentina.
En aquest pòdcast, parlem amb Dani Zelko de passar del mandat de la veu als rituals d’escolta. També conversem sobre obrir canals cap allò que incomoda, d’abraçar moments de col·lisió i dol, de la diferència entre culpa i responsabilitat i de la necessitat social i política de trobar aglutinants que humitegin allò polític. Apuntem també a la possibilitat que les noves generacions s’obrin a l’autocrítica col·lectiva i a la seva fe en els llibres i en els llinatges múltiples i escollits. De tot això, entre el riure nerviós i la respiració.
amb la col·laboració de:
programes relacionats
Vivian Abenshushan
En aquest pòdcast, l'escriptora i editora mexicana Vivian Abenshushan recorre un repertori vital de pràctiques textuals, artefactes literaris, dispositius col·lectius i metodologies del comú que busquen contaminar l'espai hegemònic del literari. Acoblaments i pràctiques experimentals, que esdevenen espais comunals per a donar cabuda a altres polítiques del llenguatge, més sensibles, situades i amigues de la complexitat. En aquests espais, la digressió, les històries a domicili, els fulls solts, la cita, el plagi, el codi obert, la festa, el malestar i les xarxes internacionals funcionen com a actes polítics i dispositius de resistència.
Roberto Jacoby
Roberto Jacoby obre els seus llibrets de poesia i ens parla d'escriptura, inspiració, saqueig i desmaterialització; de blancs i negres, sofàs-llit, art, política i activismes des del Sud.
Ramón Grosfoguel
En aquest podcast, el sociòleg i activista porto-riqueny Ramón Grosfoguel ens guia a través de segles d'obscurantisme a Europa, des de la reunió de Colom amb la Reina Isabel a Granada l’onze de gener de 1492, al debat de Bartolomé Las Casas i Juan Ginés de Sepúlveda que va donar les pautes per al racisme biològic i culturalista que encara perdura avui dia, per desmuntar la doctrina del descobriment, així com les pretensions universalistes i ahistòriques de l'eurocentrisme i de la modernitat que encara corren per l'acadèmia.