Son[i]a #432. Dani Zelko
Escenes eliminades
![Son[i]a #432. Dani Zelko](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2026/02/Dani-Zelko-9-CN-Sabrina-Gazzaneo-2-scaled-1-2-1280x854.png)
Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb Dani Zelko. L’escriptor i artista argentí revisa aquí els protocols de Reunión, un dispositiu d’escolta, escriptura i impressió pensat per intervenir col·lectivament en disputes i conflictes urgents. Zelko reflexiona sobre les seves estratègies per escapar del gest extractivista i proposa, en canvi, una pràctica d’escolta encarnada que redistribueix poder, temps i atenció, tot teixint vincles de llarg recorregut. En aquest procés, la negociació amb museus i institucions deixa d’operar com un marc extern per convertir-se en una part constitutiva de l’obra. Apareix així una ètica de les preguntes i del llenguatge que busca desbordar les formes establertes de representació i acord, assajant maneres de fer món des de la complicitat, la presència i la responsabilitat compartida.
amb la col·laboració de:
programes relacionats
Dani Zelko
Les amistats sostingudes al territori maputxe i una recerca del seu propi llinatge han conduït a Dani Zelko a l’escriptura-exorcisme d’"Oreja Madre: mi cuestión judía", un llibre de correspondències amb vius i morts, amb víctimes i botxins, on l’escriptura esdevé refugi i, alhora, narrativa des del seu sentir jueu, enmig del genocidi del poble palestí per part de l’Estat d’Israel, i de l’avenç del neoliberalisme i el racisme a l’Argentina. En aquest pòdcast, parlem amb el "lenguajista" Dani Zelko de passar del mandat de la veu als rituals d’escolta. També conversem sobre obrir canals cap allò que incomoda, d’abraçar moments de col·lisió i dol, de la diferència entre culpa i responsabilitat i de la necessitat social i política de trobar aglutinants que humitegin allò polític. Apuntem també a la possibilitat que les noves generacions s’obrin a l’autocrítica col·lectiva i a la seva fe en els llibres i en els llinatges múltiples i escollits. De tot això, entre el riure nerviós i la respiració.
Vivian Abenshushan
En aquest pòdcast, l'escriptora i editora mexicana Vivian Abenshushan recorre un repertori vital de pràctiques textuals, artefactes literaris, dispositius col·lectius i metodologies del comú que busquen contaminar l'espai hegemònic del literari. Acoblaments i pràctiques experimentals, que esdevenen espais comunals per a donar cabuda a altres polítiques del llenguatge, més sensibles, situades i amigues de la complexitat. En aquests espais, la digressió, les històries a domicili, els fulls solts, la cita, el plagi, el codi obert, la festa, el malestar i les xarxes internacionals funcionen com a actes polítics i dispositius de resistència.