Son[i]a #431

Lola Olufemi (Londres, 1996) és una escriptora feminista, organitzadora i pensadora. El seu treball es fonamenta en el compromís amb l’alliberament col·lectiu, l’anticapitalisme, l’abolicionisme i l’ètica feminista com a pràctica viscuda. La seva tasca política i creativa ha estat modelada per més d’una dècada d’activisme feminista—tant dins de les institucions com més enllà d’aquestes. Escriu a través de diversos gèneres, combinant l’assaig, la invectiva i l’experimentació per a explorar com la pràctica creativa —particularment la literatura i els materials d’arxiu— pot reformular la nostra relació amb el poder i el temps, funcionant com a eines de transformació social i imaginació política.

Al centre de la seva pràctica hi ha la idea que la història no està tancada—que la memòria, la imaginació i l’acció han de mantenir-se unides en la lluita. Utilitza la imaginació no com una fugida utòpica de la realitat, sinó com un mètode per transformar la vida social del present. Tant si organitza contra l’estat carcerari, com si impulsa grups de lectura o redacta textos literaris combatius, la feina d’Olufemi insisteix en la relació, la col·lectivitat i les possibilitats radicals del rebuig.

En aquest pòdcast, Lola Olufemi ens convida a abraçar la no-linealitat, les connexions atemporals i la fragmentació—tant en la nostra organització com en la manera com escrivim i investiguem. Reflexiona sobre els llegats feministes, la necessitat de pensar més enllà dels binarismes d’èxit i fracàs, i com la imaginació no és un luxe sinó una necessitat política. També explorem l’ètica de la solidaritat, les condicions materials de la cura i el poder radical d’escoltar—les unes a les altres, el passat i allò que encara no s’ha sentit.

Amb el suport de:

amb la col·laboració de:

_{Finançat per la Unió Europea. Les opinions i punts de vista expressats només comprometen a les seus/ves autors/es i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea o els de l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA). Ni la Unió Europea ni la EACEA poden ser considerats responsables d’ells.}