Son[i]a #429
Vaida Stepanovaitė
![Son[i]a #429](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2025/05/20240414_182559-1-1280x1706.jpg)
Vaida Stepanovaitė és una organitzadora, comissària i professora del Departament de Cultures Visuals a Goldsmiths, a la Universitat de Londres. La seva investigació explora les relacions i tensions entre l’art, el treball i la mà d’obra —entre allò institucional i l’autoorganitzat— i qüestiona la visió de l’art com a pràctica estètica d’alguna manera desvinculada de l’economia en general.
Vaida va participar activament en la creació del Sindicat de Treballadors de l’Art a Lituània l’any 2023, branca del grup sindical 1r de Maig, que busca protegir els drets dels treballadors en l’àmbit de les arts tot reimaginant la figura del “treballador de l’art” com a subjecte col·lectiu. En la seva pràctica, Vaida posa en evidència jerarquies tàcites i el valor diferencial assignat a diversos rols en el camp de l’art, així com les diferències materials que aquesta discrepància fomenta entre el treball creatiu i l’administratiu o infraestructural.
En aquest podcast, Vaida Stepanovaitė es presenta com una narradora ambivalent d’alguns dels llinatges de sindicats passats i presents als estats bàltics postsoviètics, alhora que troba inspiració en moviments internacionals com l’Art Workers Coalition o W.A.G.E. (Working Artists and the Greater Economy), i en els esforços col·lectius recents al voltant de la pandèmia global de la COVID. Vaida reflexiona també sobre la devaluació del treball i de les persones en el context de les ubereconomies, sobre l’atac que la precarietat suposa per als cossos cansats dels treballadors i sobre la necessitat d’una acció radical per a una nova manera de col·lectivitzar.
La lluita contra condicions inhòspites i les mancances en la xarxa de protecció social que afecten les treballadores de l’art es presenta com un punt de partida per idear millors models per a les institucions i aconseguir un canvi tangible en què totes les implicades — tècniques, acadèmiques, personal de neteja, comissàries, administratives o artistes — gaudeixin de condicions essencials per generar noves solidaritats en la recerca d’una vida digna.
Amb el suport de:
coproduït per:
Finançat per la Unió Europea. Les opinions i punts de vista expressats només comprometen a les seus/ves autors/es i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea o els de l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA). Ni la Unió Europea ni la EACEA poden ser considerats responsables d’ells.
programes relacionats
Eleonora Belfiore
A més del seu treball teòric, Belfiore té un interès particular en la pràctica artística socialment compromesa. En aquesta escena exerceix un paper crucial assenyalant les injustícies laborals promogudes i reforçades per dècades de polítiques neoliberals i defensa una millora general de les condicions laborals en un sector tradicionalment infravalorat per les institucions públiques. El seu treball, centrat principalment en el context del Regne Unit, sovint qüestiona els supòsits subjacents a la idea de valor cultural i qüestiona els mètodes utilitzats per a avaluar l'impacte cultural, en un intent d'escurçar la distància entre la teoria i la formulació de polítiques pràctiques. En aquest podcast, parlem amb Eleonora Belfiore sobre autoexplotació, mètriques de valors, retallades, canvi social, desenvolupament comunitari, ètica feminista de la cura i dissonància cognitiva.
Zarina Muhammad/The White Pube
En aquest podcast parlem amb Zarina Muhammad, crítica d'art i escriptora, que ens guia a través del procés col·laboratiu i els projectes de The White Pube fins ara. Ens endinsem en la identitat diaspòrica de la Zarina i la política de l’assimilació, així com en les narratives polifòniques i la ficció com a crítica. Entrem també en l’experiència corporal d’escriure "Poor Artists", el seu primer llibre, i veiem per què, de vegades, un cartró de bingo pot dir més que una nota de premsa.