Son[i]a #428

En aquest podcast, parlem amb l'artista i economista salvatge Kate Rich sobre administració, emprenedoria i vocabularis salvatges. Abordem els cicles d’aprenentatge i desaprenentatge necessaris per obrir l’imaginari de la cooperació i els negocis, així com la emocionalitat persistent que contenen. Recapitulem experiències sobre comptes bancaris compartits, abstraccions econòmiques com a amagatalls transitoris, la grisor com a camuflatge o cobertura, i la pràctica administrativa com la banda sonora inevitable de les nostres vides que necessitem reimaginar.

En aquest podcast, ens asseiem amb la investigadora, docent i curadora independent Laura Benítez Valero sobre un sostre vidre que no s’arriba mai a esquerdar, per atendre al ciment impenetrable que el sustenta, la qüestió de classe, i l'andamiatge de la meritocràcia. La ràbia i la vergonya són emocions que brollen quan s’encarna aquest sistema opressiu i pervers que reprodueix de generació en generació desigualtats que es tornen indelebles. I és des d’aquí també que Laura Benítez Valero recull amb orgull el llegat d’una educació comunitària en la lluitai de dones que sustenten famílies i infàncies. Alhora ens parla de la música i el ball com a punts de fuga revulsius; i d’investigacions que es materialitzen més enllà de l’acadèmia, encarnant metodologies erràtiques, intuïtives i afectives, a on el gaudi pren un paper fonamental.

El treball de l'escriptora feminista, organitzadora i pensadora Lola Olufemi es fonamenta en el compromís amb l’alliberament col·lectiu, l’anticapitalisme, l’abolicionisme i l’ètica feminista com a pràctica viscuda. En aquest pòdcast, ens convida a abraçar la no-linealitat, les connexions atemporals i la fragmentació—tant en la nostra organització com en la manera com escrivim i investiguem. Reflexiona sobre els llegats feministes, la necessitat de pensar més enllà dels binarismes d’èxit i fracàs, i com la imaginació no és un luxe sinó una necessitat política. També explorem l’ètica de la solidaritat, les condicions materials de la cura i el poder radical d’escoltar—les unes a les altres, el passat i allò que encara no s’ha sentit.

En aquest podcast, la treballadora cultural, comissària i docent Vaida Stepanovaitė es presenta com una narradora ambivalent d’alguns dels llinatges de sindicats passats i presents als estats bàltics postsoviètics, alhora que troba inspiració en moviments internacionals com l’Art Workers Coalition o W.A.G.E. (Working Artists and the Greater Economy), i en els esforços col·lectius recents al voltant de la pandèmia global de la COVID. Vaida reflexiona també sobre la devaluació del treball i de les persones en el context de les ubereconomies, sobre l’atac que la precarietat suposa per als cossos cansats dels treballadors i sobre la necessitat d’una acció radical per a una nova manera de col·lectivitzar. La lluita contra condicions inhòspites i les mancances en la xarxa de protecció social que afecten les treballadores de l’art es presenta com un punt de partida per idear millors models per a les institucions i aconseguir un canvi tangible en què totes les implicades — tècniques, acadèmiques, personal de neteja, comissàries, administratives o artistes — gaudeixin de condicions essencials per generar noves solidaritats en la recerca d’una vida digna.