Son[i]a #422
Tania Safura Adam

Tania Safura Adam (Maputo, Moçambic, 1979) és una investigadora, escriptora i curadora que realitza “investigacions socials amb fugues artístiques” per introduir narratives, recollir i posar en circulació històries –macro i micro– de la negritud al territori ibèric.

Fundadora de Radio África, una plataforma de pensament crític i la difusió de les cultures negres, i creadora del projecte d’investigació –i arxiu potencial– Espanya Negra. Viatge cap a la negritud en l’espai-temps, la Tania busca generar espais de complexitat per a una (re)escriptura de la història negra al territori espanyol. Per això, recorre a fonts diverses com l’arxiu colonial, la literatura, la música i el domèstic, fent servir la microhistòria i l’escolta activa com a metodologies de treball, amb l’objectiu de rescatar les narratives de veus històricament marginades i silenciades. Entre els seus formats de treball, destaca la ràdio, el conversacional, la museografia, el sonor o l’escriptura, entesos com a instruments vius i complementaris per construir contrarelats. 

En aquest podcast, Tania Safura Adam obre els seus processos de recerca i metodologies per rescatar les memòries individuals i col·lectives de la negritud a Espanya. Un exercici d’escriptura urgent i tenaç, que es construeix a partir de fragments, sovint dispersos i desconnectats. Posant-les en circulació, aquestes narratives silenciades i ignorades tenen el poder d’incomodar, i des d’aquesta incomoditat obren la possibilitat de transformació. Parlem també de buits de l’arxiu i dels arxius en potència, així com del que significa fer-se’n càrrec. I ja en el pla més íntim, del que implica, per a ella i per a moltes, una maternitat i una criança en la diàspora. 

Amb el suport de:

_{Finançat per la Unió Europea. Les opinions i punts de vista expressats només comprometen a les seus/ves autors/es i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea o els de l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA). Ni la Unió Europea ni la EACEA poden ser considerats responsables d’ells.}