Son[i]a #419
Marcelo Expósito

Marcelo Expósito és artista, editor, traductor, i va exercir els càrrecs de Secretari del Congrés i diputat a les Corts Generals espanyoles entre els anys 2016 i 2019. Les seves recerques reordenen i actualitzen procediments sensibles de les avantguardes històriques portant al present la radicalitat emancipatòria, insurrecta i autodeterminada de les lluites de la tradició de la modernitat. Mitjans expressius com la fotografia, l’escriptura, la conversa o l’entrevista organitzen la seva pràctica, vinculant moments fugaços i epidèrmics amb fils històrics de resistència. Davant de la superposició de crisis actuals en les quals el neoliberalisme declina cap a formes empitjorades de feixisme, Expósito assaja la proximitat amb els materials i la memòria tàctil de les lluites per a resguardar procediments guaridors o restitutius de la violència a la qual ens enfrontem quotidianament.
En aquest podcast, conversem amb Marcelo Expósito sobre escales i oratoris, metodologies artístiques, imaginació política i herbaris. Parlem de salts constitucionals que amplien la nostra possibilitat d’escolta i ens recorden des del sud el dret que tenen la terra, el riu i la muntanya; i ens fixem en el procés pel qual la recombinació de lleis i acords preexistents actualitza procediments constructius valuosos, i revitalitza, en un nou escenari de descomposició històrica, els modes de vida no feixistes.
Amb el suport de:
Coproduït per:
programes relacionats
Marcelo Expósito
A FONS ÀUDIO #59, l’artista, editor, traductor i activista Marcelo Expósito revisita l’obra a la Col·lecció MACBA Fotoescrituras 2011-2019 (Dedicado a Allan Sekula), on recorre de manera personal, de vegades íntima, una successió d'esdeveniments col·lectius d'autodeterminació i resistència. El Marcelo ens parla de manifestacions, esdeveniments de masses i l'ocupació de l'espai públic, però també de l'espai micropolític, les formes d'agermanament, empatia i solidaritat.
Suely Rolnik
En aquest podcast parlem amb psicoanalista, assajista y acadèmica Suely Rolnik sobre micropolítica i macropolítica, sobre el comú i el subjectiu. Parlem de l'aire i del present, i de la dificultat actual per respirar i conspirar. Abandonem la idea d'apocalipsi però també de paradís, i li seguim la pista a les aranyes. Ens aturem a observar els seus fils resistents i flexibles, i pensem en la possibilitat de crear teranyines provisòries per al sorgiment d'altres mons. En aquest teixir, Suely comparteix amb nosaltres termes del guaraní com ñe´é, que significa paraula i també ànima.