Son[i]a #417
Rember Yahuarcani López
Rember Yahuarcani López és artista visual, curador i activista del poble indígena Huitoto, originari de l’Amazònia peruana. Membre del Clan de la Garza Blanca, de la seva àvia, Martha López Pinedo, rep l’interès per la tradició oral com a contenidora de la cosmovisió i mites huitoto; i dels seus pares, Santiago Yahuarcani i Nereyda López, rep una sensibilitat plàstica que posa en diàleg el passat ancestral indígena amb la contemporaneïtat.
Artista autodidacta, la seva formació es deu tant als treballs d’artesania com a la chacra (terra de sembra) i altres tasques comunitàries compartides, pràctiques i temporalitats que informen el seu dia a dia artístic. Així, en la seva experiència i trànsit cap al sistema de l’art global, l’autoaprenentatge i tenir “un bon acompanyament” han estat els seus ancoratges per a esquivar el paternalisme, l’exotització, la tokenització i altres formes d’assimilació i comodificació de l’indígena. Per a Rember, en l’expressió del “art indígena contemporani” hi ha un un exercici polític d’agència i autorepresentació; una revenja per a recuperar i expandir la veu narrativa i reflexiva de la història del seu propi poble, espoliat també des de l’academicisme i la teorització antropològica urbanita, europea i mestissa.
En aquest pòdcast parlem amb Rember Yahuarcani López sobre el que significa per a ell l’“art indígena contemporani” i del seu camí personal per a trobar un lloc al mercat. Parlar des d’aquí, li permet enunciar-se en primera persona, expandir la noció de contemporaneïtat, així com preservar i traduir la cosmovisió huitota i les seves tradicions orals, en un intent de deixar empremta de la memòria ancestral d’una comunitat en imminent extinció. I aquí, la pintura, com els mites, apareix com una activitat màgica.
Conversa: Ricardo Cárdenas i ANNA RAMOS. Guió: Ricardo Cárdenas. Producció sonora: Albert Tarrats. Veu: Valeria Brugnoli. Sons: llibreria de sons de RWM.
CC BY-NC-ND 4.0 DEED. Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
programes relacionats
Leonardo Tello
Fill de mare achuar i pare kukama, Leonardo Tello dirigeix des del 2010 Radio Ucamara, una emissora indígena i comunitària de l'Alta Amazònia amb seu a Nauta, a la regió de Loreto, al Perú, dedicada a la preservació de la llengua kukama i a l'enfortiment de les seves comunitats. En aquest pòdcast conversem amb Leonardo sobre les continuïtats entre el colonialisme i l'extractivisme a l'Amazònia, però també sobre les resistències que han permès preservar la memòria d'aquesta violència. Una memòria que perdura en relats, cants i figures com el tigre negre, i que funciona no només com un arxiu del passat, sinó també com una eina per llegir el present i construir altres futurs possibles.
Aura Cumes
Aura Cumes traça un lúcid recorregut històric a través dels processos colonials, analitzant els mecanismes de submissió, violència i usurpació amb els quals perversament s'ha anat modelant la identitat de l'indi-índia-servent relegat al progrés i benestar de l'home blanc, les seves famílies i el seu capital. Racisme i sexisme avancen així en paral·lel en una trama de depredació en la qual sovint s'entrecreuen les jerarquies.
Elvira Espejo Ayca
Elvira Espejo Ayca és artista, teixidora, escriptora, poeta i investigadora indígena. El seu treball fa emergir estratègies col·lectives que es resisteixen a la monoculturalització, en un camí d'anada i tornada, entre el rural i l'urbà, entre la pràctica ancestral i la mirada colonial, entre el sentipensamiento dels pobles originaris i el predomini de l'eurocentrisme acadèmic. En aquest podcast, ens submergim, “a tot pulmó”, en les converses i accions del el Museo Nacional de Etnografía y Folklore de La Paz (Bolivia) a la recerca d'una comprensió i respecte mutu, en l'acció de teixir i reteixir, de gestar i regestar els ponts i buits històrics entre dos mons.
Eva Maria Fjellheim
En aquest podcast, la investigadora sami Eva Maria Fjellheim parteix d'una experiència íntima i personal, una fotografia de la seva besàvia provinent del seu àlbum familiar, per a desentranyar les lògiques colonials i racistes que van promoure els prejudicis associats a la identitat sami encara subjacents avui dia. Parlem d’epistemicidi, ignorància estratègica i colonialisme verd, però també de pràctiques ancestrals que ens sobreviuen i del territori com a cos.