Son[i]a #415
Stine Janvin

La vocalista i artista interdisciplinària noruega Stine Janvin treballa amb la veu com a eina i matèria primera. Els seus projectes i col·laboracions es presenten en teatres, clubs i galeries, així com en plataformes digitals i espais virtuals i, més recentment, en forma de partitures gràfiques. Janvin explora el potencial de la veu, desafiant convencions, tradicions i formats, en un univers sonor que deforma i doblega gèneres musicals des de l’electrònica fins al folk.

Després de tornar a la seva Stavanger natal després d’una estada prolongada a Berlín, els darrers projectes de Janvin s’allunyen de l’exploració radical de la veu despresa de tota emoció i expressivitat, com en treballs anteriors com ara “Fake Synthetic Music”, i s’obren al potencial comunicatiu i de transmissió del seu instrument principal, les cordes vocals. Aquest canvi de rumb l’ha portat a aprofundir en el folklore noruec, des de les seves afinacions fins als patrons de teixit, en projectes com “Death Songs” (amb Morten Joh), “Identity Pitches” (amb Cory Arcangel) i la performance “Communion”, una extensió de “SOLD (a dog and pony show)”, un projecte que qüestionava la marca personal i la presència digital que s’espera avui dia dels artistes.

En aquest pòdcast, parlem amb Stine Janvin sobre costura, sobre records familiars i històries medievals, i sobre els plaers de la xafarderia, en el context del projecte de construcció de la identitat moderna noruega. També analitzem la recent immersió i actualització de Janvin en la pràctica del liksong (un servei fúnebre cantat, literalment, “cançó del cadàver”) del sud-oest de Noruega. Al seu treball, la tradició, la cultura popular i la identitat es reinterpreten, s’actualitzen i s’amplien a través de múltiples estratègies.