Son[i]a #414
Teresa Rubio
Teresa Rubio és mediadora cultural, educadora i artista del collage. Especialitzada en l’educació en museus, aplica metodologies artístiques a situacions d’aprenentatge, intercanvi i convivència en les quals es fomenten l’experimentació, l’autonomia i el contacte. Una pràctica situada i amb el context immediat, que entén la mediació com “un espai de possibilitat entre”, amb el potencial d’estovar i posar cos a les rigideses heretades del museu. Perquè, tal com apunta en un moment d’aquesta conversa, “quan la vida entra al museu, passen coses”.
En aquest pòdcast, Teresa Rubio desplega la seva manera d’entendre (i practicar) el tercer espai que s’obre des de la mediació. Molt més que posar “uns sofàs i ja”, la mediació se significa com un estar entre i amb altres, que facilita també altres maneres d’ocupar i habitar un museu. Per a la Teresa, la mediació conté en si mateixa performance, escolta i treball de cura reproductiva. A més té tant d’autoria com d’escriptura col·lectiva. I per a poder desplegar tot el seu potencial, sovint necessita ser també interna. Parlem per tant d’amor i de pressupostos, de metàfores i collages, de complexitats i conflictes, d’accés i accessibilitat i de digerir i metabolizar.
Itxaso Corral
El treball de l'artista Itxaso Corral invoca un ampli glossari de conceptes, mitjans i pràctiques que exploren el més enllà dels límits de les definicions tancades, estenent en el mateix gest, el camp de possibilitats d'allò denominat com a arts vives. En aquest podcast, Itxaso Corral comparteix amb nosaltres els petits rituals que donen forma i sentit als seus “quefers artístics”: polsos vitals que brollen entre la performance, el ball, el cant i les cal·ligrafies com a espais vivencials, resultat d'experiències i llargues temporalitats, així com de l'energia que sorgeix en l’aprenentatge i la pràctica amb altres.
Marc Larré
Marc Larré treballa amb vídeo, fotografia, escultura i objectes, per tal d’articular una pràctica diletant i d'escolta atenta, tant dels materials que manipula com del context, allò que l’envolta. En el seu pensar fent, el Marc genera una infinitat de connexions inesperades entre situacions temporals, objectes i persones, per a posar en crisi qualsevol noció de progrés i modernitat. En aquest podcast, parlem amb Marc Larré sobre megàlits, pedres i antimonuments. En l'escolta, apareixen pràctiques artesanals, petjades, frecs, fang, escaiola. Parlem sobre la dimensió experiencial de la seva pràctica i sobre les connexions i sinergies amb la comunitat artística de Barcelona. I, com no, sobre art, precarietat i la necessitat de pensar juntes les nostres condicions laborals.