Son[i]a #413
Mari Chordà

Mari Chordà va nàixer un 14 de maig de 1942 a l’Amposta, Tarragona, terra a la qual sempre s’ha mantingut arrelada. Pintora, escultora, escriptora, poeta i activista, la seua pintura i la seua poesia parlen de plaer, de maternitat i del cos femení. Pionera de la seua generació a l’hora de plantejar una sexualitat lliure, Mari Chordà ha gestat un estil pictòric propi que transcendeix tendències per bolcar-se en la plasmació directa del propi cos, les seues formes, cavitats, sinuositats, fluids i mutacions.

Lo llenguatge i l’acció social han estat així mateix a la base del seu corpus artístic i part indissociable de la seua vida. El 1976, amb motiu de les primeres Jornades Catalanes de la Dona, va escriure el seu primer llibre de poemes, titulat … i  moltes altres coses. Publicat allavons anònimament perquè defensava que aquelles paraules no li pertanyien només a ella, sinó que eren la veu d’una emancipació col·lectiva. Després vindrien altres llibres de poemes, altres creacions… i moltes coses més. 

En este podcast, obrim la capsa de records de Mari Chordà, que mos fa viatjar als temps de la seva infantesa, quan una malaltia de llarga durada es converteix en una oportunitat per descobrir el dibuix. Apareixen així capses de llapis que esbossen futurs, dones que la influencien profundament i la mar com a teló de fons i inspiració. Mos aturem especialment en la seua faceta d’activació social des d’espais com Lo Llar a Amposta o el Bar-Biblioteca feminista laSal a Barcelona, per desentrellar tot allò que implica cuidar i sostenir espais de suport mutu, cures i aprenentatge creats per dones. I pel camí, conversem també sobre patiment i sobre les empremtes inesborrables que deixen les relacions abusives. Rememorem los anys d’abandonament de la pràctica artística que alhora són los anys en què floreix amb garra la poesia, l’activisme feminista i la convicció, cada vegada més ferma, de què el goig, el plaer i el fet d’ajuntar-se són actes profundament transformadors.