14.11.2024
56 MIN
Català

Son[i]a #413
Mari Chordà

descarregar
cronologia
00:00
03:50
10:17
12:40
16:43
19:50
21:11
23:47
25:52
26:40
29:22
30:30
33:25
34:23
35:45
38:15
47:43
49:49
Son[i]a #413

Mari Chordà © Xavi Lozano / WhiteHorse.

Mari Chordà va nàixer un 14 de maig de 1942 a l’Amposta, Tarragona, terra a la qual sempre s’ha mantingut arrelada. Pintora, escultora, escriptora, poeta i activista, la seua pintura i la seua poesia parlen de plaer, de maternitat i del cos femení. Pionera de la seua generació a l’hora de plantejar una sexualitat lliure, Mari Chordà ha gestat un estil pictòric propi que transcendeix tendències per bolcar-se en la plasmació directa del propi cos, les seues formes, cavitats, sinuositats, fluids i mutacions.

Lo llenguatge i l’acció social han estat així mateix a la base del seu corpus artístic i part indissociable de la seua vida. El 1976, amb motiu de les primeres Jornades Catalanes de la Dona, va escriure el seu primer llibre de poemes, titulat … i  moltes altres coses. Publicat allavons anònimament perquè defensava que aquelles paraules no li pertanyien només a ella, sinó que eren la veu d’una emancipació col·lectiva. Després vindrien altres llibres de poemes, altres creacions… i moltes coses més. 

En este podcast, obrim la capsa de records de Mari Chordà, que mos fa viatjar als temps de la seva infantesa, quan una malaltia de llarga durada es converteix en una oportunitat per descobrir el dibuix. Apareixen així capses de llapis que esbossen futurs, dones que la influencien profundament i la mar com a teló de fons i inspiració. Mos aturem especialment en la seua faceta d’activació social des d’espais com Lo Llar a Amposta o el Bar-Biblioteca feminista laSal a Barcelona, per desentrellar tot allò que implica cuidar i sostenir espais de suport mutu, cures i aprenentatge creats per dones. I pel camí, conversem també sobre patiment i sobre les empremtes inesborrables que deixen les relacions abusives. Rememorem los anys d’abandonament de la pràctica artística que alhora són los anys en què floreix amb garra la poesia, l’activisme feminista i la convicció, cada vegada més ferma, de què el goig, el plaer i el fet d’ajuntar-se són actes profundament transformadors.  

CONVERSA: LOLI ACEBAL I ANNA RAMOS. Guió: LOLI ACEBAL. Producció sonora: Albert Tarrats. Veu i lectura de poemes: Clàudia Murall. Sons: llibreria de sons de RWM.

Aquest podcast inclou la lectura de tres poemes de la Mari Chordà:
29:22 “Traspassats los límits”, de No com un so, 2022.
33:25 "No canviarem agulla i fils", de ...i moltes altres coses, 1976.
38:15 "Primer la formiga va dir", de ...i moltes altres coses, 1976.

CC BY-NC-ND 4.0 DEED. Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional

Son[i]a activisme Creative Commons escriptura feminisme LaSal. Edicions de les dones Mari Chordà pintura poesia transició espanyola
programes relacionats
3 destacats
25.05.2022
58 MIN
Castellà
Son[i]a #353
Teresa Lanceta
més Informació

En aquesta conversa amb l'artista, historiadora de l'art, investigadora i educadora Teresa Lanceta el sentit del tacte reclama espai al de la mirada. A més, recuperem el saber del teixit en termes de col·lectivitat, com un codi obert per a les que el coneixen i el performen. I en aquest gest repetitiu i necessari, la tècnica esdevé forma i la forma, llenguatge. Desapareixen així els marges i apareixen rombes, sets, sargits… segons el moment vital. Un pensar i fer amb altres, i un viatge de viatges a través del qual una miríada d'objectes mundans prenen la paraula: cabdells de llana, coixins, catifes, gerres d'aigua i tovalloles de platja.

mostrar-ne més mostrar-ne menys
Son[i]a teixidores Teresa Lanceta
03.02.2012
13 MIN
Català
FONS ÀUDIO #13
Àngels Ribé
més Informació

A l'obra d'Àngels Ribé l'espai, la natura i el propi cos esdevenen elements articuladors d'una poètica de la fragilitat basada en la desenfatització de l'objecte artístic, l'ús de materials poc convencionals i la reivindicació de l'efímer.

mostrar-ne més mostrar-ne menys
Especials FONS ÀUDIO Àngels Ribé Col·lecció MACBA cos Creative Commons

En aquest primer episodi d'aquesta mini-sèrie de tres capítols, repassem els inicis del col·lectiu Video-Nou i la seva connexió amb altres creadors que també començaven a treballar amb el vídeo a Catalunya. De la mà de Lluïsa Roca, Luisa Ortínez, Xefo Guasch i Carles Ameller, recalem en la relació que Vídeo-Nou mantenia amb la contra-cultura, l’underground i els moviments llibertaris. I abordem les particularitats del vídeo en tant que eina documental, comunicativa, creativa i reivindicativa, parant atenció a les seves aplicacions dins el context polític i social dels anys de la transició espanyola. Revisem estratègies com el feedback, la contra-informació i accedim als processos de producció dels primers projectes del col·lectiu: "Gràcia. Espais Verds" (febrer-març,1977) i "Campanya política per a la Lliga de Catalunya" (abril-maig, 1977), més conegut com el Vídeo-Bus.

mostrar-ne més mostrar-ne menys
Especials De nou amb Video-Nou De nou amb Video-Nou Carles Ameller creació colectiva Creative Commons Lluïsa Roca Luisa Ortínez transició video Video-Nou videoart Xefo Guasch
Son[i]a #413 Mari Chordà
Son[i]a
0:00
0:00
Son[i]a
Son[i]a #384
0:00
Podcast Title
Title of podcast
Son[i]a #384
0:00
34:58