Son[i]a #411
Philip Rizk
Philip Rizk (Limasol, Chipre, 1982) és un cineasta i escriptor. El seu treball explora temes de poder, resistència i memòria, particularment en el context dels moviments socials i polítics a Egipte, Síria, Palestina i més enllà, en allò que ell anomena “posar les lluites en diàleg entre si”.
Tot posant la mirada cap al futur, Rizk s’interessa per expandir el potencial de moments futurs utilitzant el poder de la narració fílmica com una eina per a considerar camins cap a l’alliberament col·lectiu. Les seves obres desafien les narratives dominants al mateix temps que conviden el públic a involucrar-se críticament amb les complexitats de la dinàmica del poder a través d’una perspectiva imaginativa i especulativa.
En aquest podcast, parlem amb Philip Rizk sobre el passat i el present de la seva praxi, els escenaris imaginats i la impossibilitat de treballar amb imatges en els temps actuals. Parlem d’autonomia, musha’ o terres comunes, recreació i improvisació com una forma de resposta a l’ordre imposat.
En aquest podcast, l’artista, investigadora i cineasta libanesa Marwa Arsanios obre les diverses tàctiques de conversa que conformen els seus modes de treball a l’escletxa entre l’art i l’activisme. Parlem sobre grups de lectura, l’objecte fílmic, la solidaritat com a pràctica i l’ús de l’economia de l’art per a reunir les comunitats i moviments amb els quals està alineada.
A través de xerrades, performances, vídeos, dibuixos, instal·lacions i escultures, les obres multifacètiques de Haig Aivazian entrellacen el personal i el geopolític, així com micro- i macro-narratives. Les seves peces descobreixen –o potser fins i tot fabriquen– fils complexos, línies de temps i xarxes visuals amb múltiples capes de significat i ambigüitat. Aquestes històries pretenen desconcertar, revelar connexions intangibles i evocar una sensació de fricció fantasmal entre idees en conflicte. En aquest podcast, parlem amb Haig Aivazian sobre contrapropaganda, esports, talls de llum, Palestina, fugitivitat i el que ell anomena “els abocadors de la democràcia”.