SON[I]A #409
Imani Jacqueline Brown
![SON[I]A #409](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/09/IJB_6-2-1280x1019.jpg)
Imani Jacqueline Brown (Nova Orlans, 1988) és una artista, activista, escriptora i investigadora de Nova Orleans. El seu treball traça l’abast i la violència, encara vigent, dels agents capitalistes i extractivistes que van portar a l’esclavitud, el genocidi colonial i la saturació ecològica.
Des de les microecologies dels cementiris negres anteriors a la guerra que es manifesten com a arbredes que interrompen un horitzó de plantacions de canya de sucre i plantes petroquímiques, fins a la gentrificació de Nova Orleans després de l’huracà Katrina, la pràctica d’Imani exposa les capes de violència que sustenten la societat de l’assentament colonial. Al mateix temps, Brown descobreix pràctiques superposades i duradores de resistència ecològica i cures a través del temps i l’espai en les ecologies negres.
Com a investigadora associada de Forensic Architecture, el seu treball combina la història popular i oral, la filosofia ecològica i la contracartografia. La seva recerca es difon a través d’instal·lacions d’art i accions públiques, i també en forma de testimoniatge en tribunals i fòrums de les Nacions Unides.
En aquest pòdcast, Imani Jacqueline Brown ens explica la seva experiència formativa com a activista a Nova Orleans i al parc Zuccotti durant el moviment Occupy Wall Street. També parlem d’eugenèsia i de com la filosofia de Carl Linnaeus durant la Il·lustració va dividir l’existència en parcel·les de propietat privada, de les xarxes d’infraestructura petroliera i del racisme ambiental a Death Alley, i de l’apocalipsi com a esdeveniments repetits. Al llarg del camí, l’Imani imagina rutes cap a la reparació ecològica, maneres d’administrar i atendre el món. Descobreix que és precisament la terra sense conrear a la part posterior de la plantació, la que està plena de vida i possibilitats: els bancs de llavors d’un nou creixement.
Amb el suport de:
Coproduït per:
programes relacionats
Eyal Weizman
En la nostra segona conversa amb el director i fundador de Forensic Architecture, Eyal Weizman, profunditzem en els matisos de la seva sofisticada pràctica de recerca, aquesta vegada enfocant-nos en les nocions de temps i durada des d'una perspectiva forense per a desplegar múltiples temporalitats des d'un instant. En fer-ho, Weizman explica com construir un cas fent servir núvols, arquitectura, metadades, ombres, testimonis, imatges de vigilància i de satèl·lit.
M Murphy
Murphy treballa amb i contra la tecnociència en àmbits com la justícia ambiental i la política de dades, el colonialisme, la sexualitat, la reproducció i la raça. El seu enfocament és interdisciplinari, no només en el sentit d'involucrar múltiples àrees del coneixement, sinó també per la seva doble responsabilitat: la tasca gairebé impossible de desmantellar el capitalisme racial extractiu, mitjançant la reimaginació d'horitzons descolonials radicals negres, queer, indígenes i feministes. En aquest podcast, Murphy ens guia a través de les infraestructures que articulen la contaminació de Chemical Valley i els seus voltants a la zona dels Grans Llacs, la conca d'aigua dolça superficial més gran del planeta.
Samaneh Moafi
Samaneh Moafi és arquitecta i investigadora de Forensic Architecture a Goldsmiths, a la Universitat de Londres. Moafi supervisa el Centre For Contemporary Nature, una divisió de Forensic Architecture que explora la relació entre les violacions dels drets humans, la violència ambiental i el canvi climàtic antropogènic. En aquest podcast, Samaneh Moafi dirigeix la nostra mirada a les nocions d'ecocidi, els béns comuns negatius i la violència ambiental, a la recerca de responsabilitat i canvi. En fer-ho, ens porta a través del desert de Nègueb, núvols tòxics extraterritorials, nius d'orangutans a Indonèsia, incendis forestals i l'ús militar de les ràfegues de vent a la franja de Gaza.