SON[I]A #406
Liisa-Rávná Finbog
![SON[I]A #406](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/07/Runebomme_or_Sami_drum_01.jpg)
Tambor Sami de Nordland o Troms. Foto: Åge Hojem.
Liisa-Rávná Finbog és una investigadora, escriptora, comissària i artista indígena sami que treballa en la intersecció entre l’art i l’acadèmia, contrarestant les narratives colonials establertes sobre el poble sami. Amb aquesta tasca, Finbog intenta corregir el llegat d’ignorància epistèmica, conseqüència de les polítiques d’assimilació dels governs escandinaus –i més concretament, el de Noruega–, que han resultat en un esborrament de la llengua, el patrimoni cultural i la identitat de les comunitats sami. Amb aquest objectiu, Liisa-Rávná Finbog recorre tant a la seva formació en arqueologia i museologia com a la seva condició de duójar (narradora d’històries i posseïdora de coneixement sami), apel·lant al sistema de coneixement que jeu en les pràctiques duodji, com a marc teòric i d’acció, des dels quals qüestionar el museològic, revitalitzar les maneres de fer sami i reivindicar els sistemes de coneixement i valor dels pobles indígenes.
En aquest podcast, parlem amb Liisa-Rávná Finbog sobre tovallons, museus, col·leccions i colonialisme, per a parlar de jerarquies, extractivisme cultural i la violència oculta en qualsevol procés d’assimilació cultural. Assenyalem també la relació causal entre art i colonialitat, des del qüestionament de la separació entre ús i estètica del duodji. El duodji apareix així com una pràctica ancestral i sistema de coneixement, que desmunta i s’emancipa del constructe occidental de l’artesania, alhora que invoca una relació dialògica amb la materialitat. Obrim d’aquesta manera un portal per a entendre i compartir les maneres sami de pensar, ser i estar, en interdependència.
Amb el suport de:
Coproduït per:
AQUEST PODCAST ÉS PART DE NOVES PERSPECTIVES PER A L'ACCIÓ. UN PROJECTE DE RE-IMAGINE EUROPE, CO-FINANCIAT PER LA UNIÓ EUROPEA. Co-produït pel Festival Borealis
Conversa: Anna Ramos. Guió: Verónica Lahitte. Producció sonora: Albert Tarrats. Sons: llibreria de sons d'Albert Tarrats. Veu: pantea.
Imatge: tambor Sami de Nordland o Troms. Foto: Åge Hojem, NTNU Vitenskapsmuseet/NTNU University Museum. Font: Wikipedia.
CC BY-NC-ND 4.0 DEED. Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
programes relacionats
Stine Janvin
La vocalista i artista interdisciplinària noruega Stine Janvin treballa amb la veu com a eina i matèria primera. Janvin explora el potencial de la veu, desafiant convencions, tradicions i formats, en un univers sonor que deforma i doblega gèneres musicals des de l'electrònica fins al folk. En aquest pòdcast, parlem amb Stine Janvin sobre costura, sobre records familiars i històries medievals, i sobre els plaers de la xafarderia, en el context del projecte de construcció de la identitat moderna noruega. També analitzem la recent immersió i actualització de Janvin en la pràctica del liksong (un servei fúnebre cantat, literalment, "cançó del cadàver") del sud-oest de Noruega. Al seu treball, la tradició, la cultura popular i la identitat es reinterpreten, s’actualitzen i s’amplien a través de múltiples estratègies.
Eva Maria Fjellheim
En aquest podcast, la investigadora sami Eva Maria Fjellheim parteix d'una experiència íntima i personal, una fotografia de la seva besàvia provinent del seu àlbum familiar, per a desentranyar les lògiques colonials i racistes que van promoure els prejudicis associats a la identitat sami encara subjacents avui dia. Parlem d’epistemicidi, ignorància estratègica i colonialisme verd, però també de pràctiques ancestrals que ens sobreviuen i del territori com a cos.
Aura Cumes
Aura Cumes traça un lúcid recorregut històric a través dels processos colonials, analitzant els mecanismes de submissió, violència i usurpació amb els quals perversament s'ha anat modelant la identitat de l'indi-índia-servent relegat al progrés i benestar de l'home blanc, les seves famílies i el seu capital. Racisme i sexisme avancen així en paral·lel en una trama de depredació en la qual sovint s'entrecreuen les jerarquies.