SON[I]A #406
Liisa-Rávná Finbog
Liisa-Rávná Finbog és una investigadora, escriptora, comissària i artista indígena sami que treballa en la intersecció entre l’art i l’acadèmia, contrarestant les narratives colonials establertes sobre el poble sami. Amb aquesta tasca, Finbog intenta corregir el llegat d’ignorància epistèmica, conseqüència de les polítiques d’assimilació dels governs escandinaus –i més concretament, el de Noruega–, que han resultat en un esborrament de la llengua, el patrimoni cultural i la identitat de les comunitats sami. Amb aquest objectiu, Liisa-Rávná Finbog recorre tant a la seva formació en arqueologia i museologia com a la seva condició de duójar (narradora d’històries i posseïdora de coneixement sami), apel·lant al sistema de coneixement que jeu en les pràctiques duodji, com a marc teòric i d’acció, des dels quals qüestionar el museològic, revitalitzar les maneres de fer sami i reivindicar els sistemes de coneixement i valor dels pobles indígenes.
En aquest podcast, parlem amb Liisa-Rávná Finbog sobre tovallons, museus, col·leccions i colonialisme, per a parlar de jerarquies, extractivisme cultural i la violència oculta en qualsevol procés d’assimilació cultural. Assenyalem també la relació causal entre art i colonialitat, des del qüestionament de la separació entre ús i estètica del duodji. El duodji apareix així com una pràctica ancestral i sistema de coneixement, que desmunta i s’emancipa del constructe occidental de l’artesania, alhora que invoca una relació dialògica amb la materialitat. Obrim d’aquesta manera un portal per a entendre i compartir les maneres sami de pensar, ser i estar, en interdependència.
En aquest podcast, la investigadora sami Eva Maria Fjellheim parteix d'una experiència íntima i personal, una fotografia de la seva besàvia provinent del seu àlbum familiar, per a desentranyar les lògiques colonials i racistes que van promoure els prejudicis associats a la identitat sami encara subjacents avui dia. Parlem d’epistemicidi, ignorància estratègica i colonialisme verd, però també de pràctiques ancestrals que ens sobreviuen i del territori com a cos.
Aura Cumes traça un lúcid recorregut històric a través dels processos colonials, analitzant els mecanismes de submissió, violència i usurpació amb els quals perversament s'ha anat modelant la identitat de l'indi-índia-servent relegat al progrés i benestar de l'home blanc, les seves famílies i el seu capital. Racisme i sexisme avancen així en paral·lel en una trama de depredació en la qual sovint s'entrecreuen les jerarquies.