SON[I]A #403
M Murphy
L’activisti i escriptori M. Murphy és professori d’Història i Estudis de Dones i Gènere i acadèmiqui interdisciplinari. El seu treball explora les complexitats del colonialisme i el seu impacte en les comunitats indígenes, particularment en la ciència, la tecnologia i la política ambiental. El seu bagatge métis aporta una perspectiva única a la seva recerca, que se centra en les formes indígenes de conèixer i comprendre el món i desafia les visions hegemòniques.
Murphy treballa amb i contra la tecnociència en àmbits com la justícia ambiental i la política de dades, el colonialisme, la sexualitat, la reproducció i la raça. El seu enfocament és interdisciplinari, no només en el sentit d’involucrar múltiples àrees del coneixement, sinó també per la seva doble responsabilitat: la tasca gairebé impossible de desmantellar el capitalisme racial extractiu, mitjançant la reimaginació d’horitzons descolonials radicals negres, queer, indígenes i feministes. El seu treball planteja preguntes sobre com deixar-nos guiar per la jurisdicció indígena i com trobar diferents maneres d’estar juntes.
En aquest podcast, M. Murphy ens guia a través de les infraestructures que articulen la contaminació de Chemical Valley i els seus voltants a la zona dels Grans Llacs, la conca d’aigua dolça superficial més gran del planeta. Ens parla de la codirecció de l’Indigenous Environmental Data Justice Lab, de redistribució de recursos i escriptura col·lectiva, i d’altres modalitats de consentiment, dades i memòria. Amb l’objectiu d’anar més enllà d’una epistemologia d’un sol món —a través de preguntes humils i fortes solidaritats— parla d’una altra vida, de més-que-pessimisme i, en les seves pròpies paraules, d’“unir-nos no només en relacions de matança, sinó també convidar a altris a participar en la vida mútua”.
La geògrafa política i artista sonora Anja Kanngieser opera entre les coordenades que uneixen espai i so, un col·lapse de disciplines totalment natural als seus ulls i que sol causar més estranyesa en el compartimentat món de l'acadèmia i les ciències, que en la indisciplinada pràctica artística. En este podcast, escoltem nosaltres a Anja Kanngieser. L’Anja reflexiona sobre l'escolta expandida, l'inaudible i el nostre antropocentrisme, narra el seu interès primigeni en la governança sonora i desmunta les moltes tensions que va acumular el projecte “Climates of listening”, amb el propòsit de partida d'amplificar les lluites aborígens a les illes del Pacífic per l'autodeterminació i l’auto-representació.
Un gra d'arròs reposa en un camp a la vora del riu Mekong. Un búfal d'aigua trenca el sòl als arrossars d’Ifugao a les Filipines. Una caixa negra amb llavors d'arròs és col·locada en un prestatge del Banc Mundial de Llavors de Svalbard a Noruega, a -18 ° C. A partir d'una llavor tan normal i corrent, l'artista i acadèmica Elaine Gan teixeix una xarxa dinàmica de relacions que connecten l'agroecologia i la sociabilitat més-que-humana, els agricultors de subsistència i el canvi climàtic, les taxonomies contaminades i la teoria feminista. En aquest podcast, Elaine Gan parla sobre la ciència dels cultius, les tecnologies salvatges, la pandèmia global, la diferència radical, l'art d'adonar-se, els fongs Matsutake i, per descomptat, la blablasfera.
Samaneh Moafi és arquitecta i investigadora de Forensic Architecture a Goldsmiths, a la Universitat de Londres. Moafi supervisa el Centre For Contemporary Nature, una divisió de Forensic Architecture que explora la relació entre les violacions dels drets humans, la violència ambiental i el canvi climàtic antropogènic. En aquest podcast, Samaneh Moafi dirigeix la nostra mirada a les nocions d'ecocidi, els béns comuns negatius i la violència ambiental, a la recerca de responsabilitat i canvi. En fer-ho, ens porta a través del desert de Nègueb, núvols tòxics extraterritorials, nius d'orangutans a Indonèsia, incendis forestals i l'ús militar de les ràfegues de vent a la franja de Gaza.