Son[i]a #323
Elaine Gan
Un gra d’arròs reposa en un camp a la vora del riu Mekong. Un búfal d’aigua trenca el sòl als arrossars d’Ifugao a les Filipines. Una caixa negra amb llavors d’arròs és col·locada en un prestatge del Banc Mundial de Llavors de Svalbard a Noruega, a -18 ° C. A partir d’una llavor tan normal i corrent, l’artista i acadèmica Elaine Gan teixeix una xarxa dinàmica de relacions que connecten l’agroecologia i la sociabilitat més-que-humana, els agricultors de subsistència i el canvi climàtic, les taxonomies contaminades i la teoria feminista.
Amb un doctorat en Cinema, Mitjans Digitals i Antropologia, Elaine Gan combina mètodes de l’art, la ciència i les humanitats. Fent ús de les relacions i el paisatge com a unitats d’anàlisi, i explorant les coordinacions temporals i els assemblatges que impulsen el canvi històric i evolutiu, la seva pràctica pren la forma d’un compost porós de notes de camp, dibuixos vectorials, passejos per la natura, instal·lacions i rellotges i mapes especulatius. El seu procés de recerca, com el mateix paisatge, es manifesta com un assemblatge fluid.
A partir del concepte de “naturecultures” encunyat per Donna Haraway, la producció de Gan desafia els conceptes del temps lineal i reconsidera perspectives críticament antropocèntriques. El seu treball es desenvolupa en projectes col·laboratius de diversos anys i se centra en les interaccions de múltiples espècies i en “cartografiar mons d’una altra manera”. Aquesta predisposició l’ha dut a desenvolupar rellotges fúngics amb l’antropòloga Anna Tsing, a crear cronòmetres especulatius per a viatgers en el temps i a explorar la tecnologia salvatge com a obra d’éssers més-que-humans.
Elaine Gan dona classes al Center for Experimental Humanities and Social Engagement de la Universitat de Nova York i dirigeix Multispecies Worldbuilding Lab, un podcast experimental sobre el canvi climàtic. Actualment treballa en un llibre que analitza el cultiu de l’arròs i el seu rol com a herba en flor, espècie de companyia, llavor tecnocientífica, dades i patent.
En aquest podcast, Elaine Gan parla sobre la ciència dels cultius, les tecnologies salvatges, la pandèmia global, la diferència radical, l’art d’adonar-se, els fongs Matsutake i, per descomptat, la blablasfera.
Murphy treballa amb i contra la tecnociència en àmbits com la justícia ambiental i la política de dades, el colonialisme, la sexualitat, la reproducció i la raça. El seu enfocament és interdisciplinari, no només en el sentit d'involucrar múltiples àrees del coneixement, sinó també per la seva doble responsabilitat: la tasca gairebé impossible de desmantellar el capitalisme racial extractiu, mitjançant la reimaginació d'horitzons descolonials radicals negres, queer, indígenes i feministes. En aquest podcast, Murphy ens guia a través de les infraestructures que articulen la contaminació de Chemical Valley i els seus voltants a la zona dels Grans Llacs, la conca d'aigua dolça superficial més gran del planeta.
En aquest podcast a dues veus, la investigadora i dissenyadora Sophie Dyer i la geògrafa creativa Sasha Englemann entrellacen una narració especulativa amb transmissions imperfectes de satel·lits meteorològics en un diàleg contaminat per les metapràctiques feministes que travessen les sves operacions col·lectives. Juntes, parlen sobre els satèl·lits de la NOAA, construeixen aliances i coneixements sobre el clima, s'entrevisten ocasionalment com a amigues i ens guien a través de la generosa xarxa de pensadores feministes que informen la seva pràctica.
Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb l'artista, investigadora i teòrica Elaine Gan.
L'ecofeminista Yayo Herrero parla sobre les diferents manifestacions de l’ecofeminisme; sobre la gestió política dels desitjos, les expectatives i les necessitats; sobre la importància dels treballs reproductius i la necessitat d'establir nous patrons de coresponsabilitat social i institucional; i sobre la gestió dels comuns.
Entrevista a Donna Haraway en el marc del seminari "Trobades entre espècies: el feminisme darrere els ciborgs".