Son[i]a #289
John Gerrard
Aquest podcast és part del projecte Re-Imagine Europe, cofinançat pel programa Creative Europe programme de l’Unió Europea. Llibreria de sons a càrrec de Roc Jiménez de Cisneros i Stephen Sharp, produïda als estudis d’Ina GRM (París). Guió, producció i entrevista a càrrec de Roc Jiménez de Cisneros.
Malgrat que la seva formació inicial com a artista va tenir lloc a la Ruskin School of Drawing and Fine Art, a la Universitat d’Oxford, John Gerrard aviat es va distanciar dels mètodes i formats tradicionals de representació. Dècades més tard, el treball de Gerrard i el seu equip de col·laboradors habituals s’acosta només de manera tangencial al retrat, al paisatge, a la representació.
Les seves obres, simulacions tridimensionals meticulosament orquestrades en motors de videojoc, recreen mons mig reals mig de ficció, retraten llocs inaccessibles, i posen en relleu relacions de poder o processos macroeconòmics invisibles, alhora que desafien els codis de la narrativa i la temporalitat del cinema i el videoart convencionals. Programes creats per a generar escenes impossibles, que es despleguen en una escala temporal (mesos, anys) que les eleva a la categoria d’inabastable.
En aquest podcast, John Gerrard parla de la seva fascinació inicial pels scanners 3D, i de com a partir d’aquests va arribar a desenvolupar la seva pràctica actual, la seva concepció del temps en l’art, i una particular manera d’entendre la simulació, a mig camí entre la contemplació i la mirada crítica.
Ramon Amaro introdueix les bases de l'aprenentatge automàtic, la lògica amb les que aquest sistema artificial assigna valor, la col·lisió entre la negritud i l’artificial, les seves faltes i el problema d’impunitat que massa sovint aquestes provoquen. A més, reivindica una resistència tecnològica que passaria per sacrificar la percepció actual del món i de nosaltres mateixos.