Son[i]a #276
Kristin Ross

Kristin Ross pensa que no hem d’establir una relació pedagògica amb el passat. La història no ens dóna lliçons. Més aviat ens ofereix un vast arxiu d’idees i experiències que, en entrar en contacte amb la figurabilitat del present, ens poden ajudar a encarar-lo.

Kristin Ross és professora emèrita de Literatura Comparada a la Universitat de Nova York, traductora i assagista especialitzada en història política i cultural francesa dels segles XIX, XX i XXI. En els últims temps s’ha dedicat a estudiar les lluites territorials contemporànies, com la de la ZAD (zone à défendre), oposada a l’edificació d’un mega-aeroport a la zona de Notre-Dame-Des-Landes a França; o la del NoTAV (Treno Alta Velocitá), contraria la construcció d’una xarxa ferroviària d’alta velocitat entre Torí i Lió.

En tots dos casos, allò que arrenca com un moviment de defensa de la terra deriva en la creació de comunitats alternatives, en les quals les xarxes de solidaritat i cooperació generen noves formes de vida disposades a plantar cara a les lògiques del neoliberalisme. Són formes de lluita i acció amb un fil narratiu que Ross situa a la Comuna de París de 1871, al Maig del 68 o als moviments Occupy de 2011; moments en els quals les persones prenen consciència de si mateixes com a agents actius de la història.

En aquest podcast, Kristin Ross reflexiona sobre el poder de la subjectivitat a l’hora d’abordar la història i sobre la memòria oral i els relats en primera persona. Analitza també el potencial subversiu de les lluites mediambientals actuals, com a formes d’activisme capaç de generar una nova intel·ligència ecològica, social i política. Ross recupera també l’esperit associatiu i cooperatiu de la Comuna de París, exposa la necessitat de traspassar els relats nacionals de l’Estat i defensa la solidaritat com a estratègia política.