Son[i]a #251
Hasan Elahi
Compondre durant anys un arxiu públic amb desenes de milers de fotografies de la seva vida diària, des de banys a operacions bancàries, i oferir-les a l’FBI per tal d’ajudar-los en les tasques de monitoreig que per error estaven duent a terme sobre ell mateix, suposa un dels moments més icònics en la trajectòria artística de Hasan Elahi (1972, Bangladesh).
Els seus projectes, xifrats en instal·lacions, pàgines web i sèries fotogràfiques, el van submergir en el fenomen de la supervigilància en un moment històric anterior a les xarxes socials. Després d’una dècada i mitja de perseverança, les seves obres modelen preguntes sobre l’estètica de la privadesa enfront de les agències governamentals. L’acumulació d’imatges íntimes ajuda sempre a fixar un relat menys borrós, menys sospitós, i obre al mateix temps la possibilitat del camuflatge, la sousveillance i allò que Hasan denomina “selfie no autobiogràfica”.
SON[I]A parla amb Hasan Elahi sobre cossos de dades i migrants digitals, sobre lleis antigues i velocitats culturals, sobre germans petits, germans grans, i la capacitat d’agència dels secrets diminuts enfront del big data.
Fragments musicals de “Lyriction for Flute” (1988), de Yasunao Tone i Barbara Held
Ramon Amaro introdueix les bases de l'aprenentatge automàtic, la lògica amb les que aquest sistema artificial assigna valor, la col·lisió entre la negritud i l’artificial, les seves faltes i el problema d’impunitat que massa sovint aquestes provoquen. A més, reivindica una resistència tecnològica que passaria per sacrificar la percepció actual del món i de nosaltres mateixos.
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Hasan Elahi que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Nanna Thylstrup que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Nanna Thylstrup parla sobre la digitalització de l'arxiu i les seves implicacions, aprofundint en dues conseqüències que sorgeixen tant en les esferes individuals com les col·lectives: primer, l'ombra d'informació que els contextos de big data generen a tots els usuaris; segon, la política que existeix darrere dels processos de digitalització massiva.