Son[i]a #225
Lúa Coderch
Entenent els relats com a peces de construcció que poden ser modelades, acumulades i reutilitzades en situacions diferents, Lúa Coderch (Iquitos, 1982) explora la superfície física de les coses que l’envolten.
Formada en arts visuals, el seu treball navega per múltiples disciplines i desplega un tipus de narració situada entre l’assaig, l’anecdotari infinit i la confessió autobiogràfica. A partir d’aquí, els seus projectes interroguen de manera especulativa sensacions com ara la sospita, la sinceritat, la decepció o l’esperança, i les presenten com un material ideològic susceptible de ser construït mitjançant un conjunt de procediments tècnics.
SON[I]A parla amb la Lúa Coderch sobre fotografies de viatges a l’espai, la imitació dels sons del paisatge, el treball ocult implícit en les seves imatges, estratègies de l’engany i la improvisació de refugis com una manera de trobar-se amb els altres.
Antonio Gagliano parla dels seus projectes, de la seva relació amb el dibuix i els mapes d'idees, i de com generar eines, protocols i cartografies que ens serveixin per circular en els arxius i en els repositoris del nostre temps.
Bernard Stiegler parla d’educació i telèfons intel·ligents, de traduccions i lingüistes, sobre guerra econòmica, canvi climàtic i estupidesa política. Parlem sobre farmacologia i organologia, sobre l'erosió de la biodiversitat, la importància vital dels errors i el Negantropocè com un horitzó de treball desitjable, preparat per a ser construït.
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Lúa Coderch que no vam poder utilitzar en el seu moment.