SON[I]A #221. Enric Farrés Duran
Traducció simultània
Per a un artista que concep les presentacions i les visites guiades com una part essencial de la seva pràctica, aquest episodi especial en el qual l’Enric Farrés Duran dobla al castellà i sobre la marxa la seva entrevista prèvia en català, es pot entendre com una peça més del trencaclosques. Una mica de doblatge performatiu, comentaris sobre comentaris, metainformació i una mica de ficció.
Teaser
En el context de l'exposició “Mostreig #4. Coses que passen” l'artista Enric Farrés Duran canvia les tornes i proposa que sigui Ràdio Web MACBA qui parli de la seva pràctica. Publiquem aquí un petit avanç del que estem coent en aquesta connexió Barcelona-Los Angeles: escolta sobre l'escolta, temps en suspensió, amateurisme recalcitrant, rascades desesperades a la quarta paret i algunes preguntes a l’estil de Júlia Otero.
a Ràdio Web MACBA
En el context de l'exposició “Mostreig #4. Coses que passen” l'artista Enric Farrés Duran canvia les tornes i proposa que sigui Ràdio Web MACBA qui parli de la seva pràctica. En aquest podcast, xerrem sobre aquesta manera d'aprendre juntes fent, de les seves transferències multidireccionals de coneixement i d'una praxi que està travessada pel discurs. Parlem també de l'estètica del sonor, de la veu posthumana i dels límits de l'edició; de complexos, d'accents i de l'acte polític de fer visible la vulnerabilitat; de la pèrdua de control i de la impressió de l'íntim en la dimensió sonora. Un espai d'escolta i suspensió del temps que dóna veu als qui s’amaguen darrere d'aquest projecte.
Antonio Gagliano
Antonio Gagliano parla dels seus projectes, de la seva relació amb el dibuix i els mapes d'idees, i de com generar eines, protocols i cartografies que ens serveixin per circular en els arxius i en els repositoris del nostre temps.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Enric Farrés Duran que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Enric Farrés Duran
Enric Farrés parla sobre col·leccionar obsessivament, sobre el valor de l'efímer, sobre l'ús de la mentida com a estratègia creativa, sobre la relació de complicitat amb els que l'envolten i sobre altres facetes del seu treball.
En aquesta peça sonora, Oriol Vilanova recita, un darrere l'altre i sense cap ordre, els més de mil noms de les ciutats que protagonitzen la col·lecció d'arcs de triomf de “Còpies”, obra de la Col·lecció MACBA.