Son[i]a #220
Angela Dimitrakaki

Recuperem alguns fragments inèdits de la nostra conversa amb la poeta, activista, artista, escultora sonora i curadora Antye Greie. Analitzem algunes de les seves estratègies per a implementar allò que ella anomena “tecnologies sonores feministes”. I ho fem començant per la seva manera d'entendre el desaprenentatge.

Antye Greie és una poeta, activista, artista sonora, escultora de so i comissària, nascuda a Alemanya Oriental i establerta fa més de quinze anys a Hailuoto, una illa molt al nord de Finlàndia. En aquest podcast, parlem amb Antye Greie sobre llenguatge, so i cos. En la cruïlla d’aquestes tres idees, apareix la veu, les seves múltiples ressonàncies i diferents maneres d'introduir les veus d'altres des del seu propi treball i espai de visibilitat. Pel camí, recorrem la seva trajectòria i metodologia, des de la desconstrucció de textos a la posada en pràctica d’allò que ella anomena “tecnologies sonores feministes”.

En aquest podcast, l'escriptora, activista i acadèmica Charmaine Chua comparteix la seva recerca entorn de la containerització de la logística internacional des del punt de vista del Sud Global. Un viatge que inicia a bord d'un vaixell mercant, encarnant l'observació etnogràfica i el treball de camp, així com en la relectura a contrapel dels registres de l'arxiu naval del projecte colonial. En l'encreuament de metodologies, experiències i dades, es fan encara més evidents les incongruències i abusos ecològics, legals i laborals que es dibuixen en el somni mullat capitalista de l'eficiència en el comerç global.

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Jodi Dean que no vam poder utilitzar en el seu moment.

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Maria F. Dolores que no vam poder utilitzar en el seu moment.

AMOQA (Athens Museum of Queer Arts) és un projecte col·lectiu i autogestionat, dedicat a la recerca, estudi i programació d'activitats sobre sexualitat i gènere, que opera a Atenes des de l'any 2016.

Raquel Gutiérrez parla de revisió semàntica i experimentació política, del fracàs de la política d’"afegiu-hi dones i remeneu", de feminismes populars i lluita de dones, del que passa quan el Suma Qamaña (el bon viure) deixa de ser camí i es converteix en model i de com inscriure l'agenda de l'autonomia del cos en la seva noció de “la política en femení”.

L'ecofeminista Yayo Herrero parla sobre les diferents manifestacions de l’ecofeminisme; sobre la gestió política dels desitjos, les expectatives i les necessitats; sobre la importància dels treballs reproductius i la necessitat d'establir nous patrons de coresponsabilitat social i institucional; i sobre la gestió dels comuns.

Jodi Dean sobre el comunisme com un projecte encara latent, sobre el Partit com una forma global escalable, sobre municipalismes distòpics, ecologies anamòrfiques i democràcies liberals, sobre Not an alternative i Liberate Tate com exemples d'un activisme sostenible practicat des dels museus, sobre desitjos, entusiasme i confiança i sobre les emocions capturades a l'interior de les xarxes socials.

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Angela Dimitrakaki que no vam poder utilitzar en el seu moment.