Son[i]a #211
Serafín Álvarez
Fa anys que Serafín Álvarez va decidir centrar la seva mirada i la seva atenció en els passadissos com alguna cosa més que un element arquitectònic i estructural. Sota el seu punt de vista, passat pel filtre de la ciència ficció, el passadís funciona com a metàfora d’intermedi, de connexió, de viatge, de portal entre espais, entre dimensions, de viatge entre estats mentals i físics. El passadís és una zona a recórrer i alhora condiciona un recorregut que sovint passa desapercebut, precisament per la seva condició de simple connector.
Amb motiu de la seva participació en l’exposició “Espècies d’Espais”, SON[I]A parla amb Serafín Álvarez sobre videojocs, l’origen de la seva fixació pel passadís com a fetitxe i l’ús dels recursos digitals en art contemporani.
Ignacio Uriarte parla de la seva rutina quotidiana com a artista, de la desaparició de l'oficina física, de la pervivència del seu imaginari i de la procrastinació i el sobrecompliment de les normes com formes de resistència davant de la imposició de l'eficiència i la productivitat.
Luz Broto parla sobre forces invisibles, l'espai de l'art, la negociació, la visibilització de processos, la poètica de la política, l'art del buit i la seva exquisida capacitat de ficar-se on no la demanen.