Son[i]a #119
Allan Sekula
L’artista, escriptor i crític Allan Sekula (Erie, Pennsilvània, Estats Units, 1951-2013) és autor de nombrosos projectes en els quals reflexiona sobre la funció del documental dins del medi artístic. El treball de Sekula, que pertany al corrent històric del realisme social, se serveix de la fotografia principalment per documentar extractes de la realitat contemporània que l’univers mediàtic de la globalització tendeix a ignorar estratègicament.
El Son[i]a parla amb Allan Sekula sobre la relació entre art i fotografia, l’activisme artístic, el rol de l’artista dins l’esfera pública i sobre “Waiting for Tear Gas” (1999-2000), un projecte documental sobre les protestes antiglobalització de Seattle que forma part de la Col·lecció MACBA.
A FONS ÀUDIO #59, l’artista, editor, traductor i activista Marcelo Expósito revisita l’obra a la Col·lecció MACBA Fotoescrituras 2011-2019 (Dedicado a Allan Sekula), on recorre de manera personal, de vegades íntima, una successió d'esdeveniments col·lectius d'autodeterminació i resistència. El Marcelo ens parla de manifestacions, esdeveniments de masses i l'ocupació de l'espai públic, però també de l'espai micropolític, les formes d'agermanament, empatia i solidaritat.
En aquest podcast, l'escriptora, activista i acadèmica Charmaine Chua comparteix la seva recerca entorn de la containerització de la logística internacional des del punt de vista del Sud Global. Un viatge que inicia a bord d'un vaixell mercant, encarnant l'observació etnogràfica i el treball de camp, així com en la relectura a contrapel dels registres de l'arxiu naval del projecte colonial. En l'encreuament de metodologies, experiències i dades, es fan encara més evidents les incongruències i abusos ecològics, legals i laborals que es dibuixen en el somni mullat capitalista de l'eficiència en el comerç global.
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'artista Bouchra Khalili que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem de la seva relació amb la fotografia i de la presència fantasmagòrica de la història en ella.
Martha Rosler analitza i problematiza la proliferació dels sistemes de vigilància i les representacions del jo en la societat contemporània, alhora que ens parla dels circuits de l'art als anys setanta, de l'escena seminal del vídeo art i de la necessitat de seguir perseguint utopies.
Entrevista amb el filòsof polític Michael Hardt sobre quin és avui el paper de les revolucions com a espais d'una nova creació social.