Oriol Vilanova recita "Còpies"
En aquesta peça sonora, Oriol Vilanova recita, un darrere l’altre i sense cap ordre, els més de mil noms de les ciutats que protagonitzen la col·lecció d’arcs de triomf de “Còpies”, obra de la Col·lecció MACBA.
A mig camí entre la intervenció poètica i l’absurd, el seu recitat tranquil funciona com una relectura de materials adquirits en mercats de segona mà, una de les seves obsessions, a la vegada que insisteix en alguns dels conceptes clau del seu modus operandi, com el valor de la repetició, els espais intermedis, els girs semàntics, els intervals i els trànsits.
Aquesta és una conversa per email amb el col·leccionista de poesia sonora i veu Eduard Escoffet, que va tenir lloc a l'estiu de 2013.
Traducció simultània del podcast d'Enric Farrés Duran, realitzada pel mateix artista.
Oriol Vilanova treballa amb diversos materials provinents de mercats de les puces: postals, llibres i altres documents que col·lecciona, classifica i recompon per tal de crear nous recorreguts mentals.
L'obra sonora de Gil J Wolman, sovint ignorada, anticipa la poesia sonora i constitueix una de les forces vives de la poesia lletrista. Aquest programa de ràdio reconstrueix el vincle entre el lletrisme, la poesia sonora i l'obra d'algunes figures aïllades però essencials en aquest camp.
Bartomeu Marí parla sobre l'exposició "Gil J Wolman. Sóc immortal i estic viu".