MAGATZEM #3
Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular
Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular és un grup de recerca-acció sorgit a Hangar i reunit al voltant d’una preocupació generalitzada per l’emmagatzematge i totes les seves conseqüències en el sector artístic. Integrat per David Bestué, Lucia C. Pino, Francesc Ruiz, Esther Doblas, Antonio Gagliano i Anna Manubens, el grup ha abordat des de finals de 2022 les diferents maneres en què pràctiques —sovint eclipsades— com l’emmagatzematge, el desmuntatge, el reciclatge, la desaparició o el dol —i la seva connexió amb allò que entenem com una infraestructura absent, encara pendent de ser inventada— promouen una conversa sobre la sostenibilitat del context artístic, l’enfrontament amb la sobreproducció o la necessitat d’imaginar alternatives al postulat de la conservació patrimonial per sempre o el creixement infinit.
Seguint el treball del grup, aquesta minisèrie es desplega en tres capítols per compartir la simptomatologia i possibles respostes als desafiaments actuals de l’emmagatzematge temporal i el comissariat pal·liatiu d’obres i llegats. En aquest tercer lliurament, David Bestué, Lucia C. Pino, Francesc Ruiz i Anna Manubens reflexionen sobre les velocitats lentes d’emmagatzematge i la persistència en el temps de les coses que fem. Parlen de fluids i canonades, afectes i manies, arbres i arbustos, reproduccions i contradiccions. Esmenten la vida de les caixes negres i tots aquells processos de treball que necessàriament es resolen amb les mans, com una commoció que es transmet entre cossos. Comparteixen també l’obstinació dels gestos, els llegats, els sediments i les cristal·litzacions caòtiques que sostenen la saviesa d’un context i la memòria compartida de les institucions que necessitem imaginar.
Coproduït per:
Conversa: Antonio Gagliano, Francesc Ruiz, Anna Manubens, Lucía C. Pino, David Bestué i Anna Ramos. Guió i producció sonora: Antonio Gagliano. Finalització: Roc Jiménez de Cisneros. Veu: Valeria Brugnoli. Sons: Albert Tarrats i Anna Ramos.
programes relacionats
Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular
Seguint el treball del grup de recerca-acció Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular , aquesta minisèrie es desplega en tres capítols per compartir la simptomatologia i possibles respostes als desafiaments actuals de l’emmagatzematge temporal i el comissariat pal·liatiu d’obres i llegats. En aquest segon episodi, Francesc Ruiz, Anna Manubens, David Bestué i Lucia C. Pino comparteixen proves i experiències valuoses per donar forma a una nova hipòtesi institucional. Parlen d’adveniments celebratoris, destruccions orquestrades, formes no opacades de manteniment i xarxes d’adopció d’obres que inclouen la cura sense propietat. També indaguen en la possibilitat de fer espai i de generar formes de memòria pública que acompanyin els objectes patrimonials en els seus processos de decadència, ensorrament i transformació material.
Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular
Seguint el treball del grup Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular a Hangar, aquesta minisèrie es desplega en tres capítols per compartir la simptomatologia i possibles respostes als desafiaments actuals de l’emmagatzematge temporal i el comissariat pal·liatiu d’obres i llegats. En aquest primer episodi, Anna Manubens, David Bestué, Lucia C. Pino i Francesc Ruiz connecten processos de treball artístic amb cadenes més àmplies de transformació de la matèria. Parlen de desballestadors, depuradores, abocadors, camions, i subratllen l’energia o fascinació estètica que de vegades produeixen les deixalles i la memòria palpitant dels materials en moviment. Analitzen també la multiplicació dels trasters i les seves promeses, l’emmagatzematge com a crisi o instant de caiguda lliure, i la perplexitat de saber-se part d’una generació a qui li ha estat arrabassat l’espai.
Fernando Domínguez Rubio
En aquest podcast, parlem amb el sociòleg Fernando Domínguez Rubio sobre les ecologies de la cura que mantenen viva la ficció de l’estabilitat artística — una xarxa d’infraestructures, tecnologies climàtiques, laboratoris de conservació, magatzems subterranis i figures habitualment invisibilitzades, la feina de les quals sovint queda fora del relat tradicional de l’art però que, en realitat, constitueixen un dels pilars de la narrativa. Ens endinsem en en la lluita constant contra l’entropia, reflexionant no només sobre els recursos físics i humans que s’hi inverteixen, sinó també sobre les implicacions ètiques, polítiques i econòmiques d’intentar frenar el pas del temps. Perquè, en la seva visió, el museu és molt més que un espai de contemplació i arxiu col·lectiu: és una tecnologia política i cultural orientada a fixar el temps, ordenar el món i definir què mereix ser conservat. Parlem amb Fernando Domínguez Rubio de règims d’objectualitat, de magatzems, de memòria, d’hivernacles, d’unicitat i d’altres maneres d’aferrar-nos a les coses.