FONS ÀUDIO #65
Basel Abbas i Ruanne Abou-Rahme
Basel Abbas (Nicòsia, Xipre, 1983) i Ruanne Abou-Rahme (Boston, EUA, 1983) treballen juntes a través del so, la imatge, el text, la instal·lació i la performance, desplegant una pràctica que es mou entre la documentació i la performativitat, entre la realitat política i la imaginació especulativa. Operant entre Ramallah i Nova York des del 2007, aborden el present a Palestina com un territori capturat pel colonialisme de poblament i els règims globals del capitalisme, sistemes que organitzen no només l’accés a la terra, sinó també la percepció, la memòria i el temps mateix. En els seus projectes, excaven, activen i recomponen narratives incidentals, figures, gestos i llocs, tractant-los com a material per reimaginar el que el present podria contenir o arribar a ser.
Centrant-se en les seves obres de la Col·lecció MACBA, FONS ÀUDIO #65 aborda la seva reflexió sobre Prisoners of Love (Until the Sun of Freedom) (2024-2025). Desenvolupada com una instal·lació multimèdia site-specific, l’obra sorgeix de la seva investigació contínua sobre la resiliència dels ex-presos polítics palestins, on la cançó i la poesia persisteixen com a formes de transmissió en condicions de confinament. Aquí, la resistència s’entén menys com una declaració que com una relació –teixida a través de l’amor per la terra, la comunitat i la supervivència col·lectiva– on les veus, els textos i els gestos codificats circulen a través d’històries de lluita, produint formes de parentiu inesperades i fràgils.
En la seva lectura, l’empresonament dels presos polítics és alhora ruptura i lloc de producció contínua: un espai de violència, però també d’escriptura, pensament i imaginació política que rebutja la interrupció. Les cançons es converteixen en portadores de memòria i instrucció, els poemes migren a través de contextos i el significat viatja en formes que eviten la contenció.
programes relacionats
Mirna Bamieh
En aquest podcast, l’artista palestina Mirna Bamieh pensa en veu alta a través de la desaparició: en els plats, en l'accés a la terra i al mar, en les rutes entre Jerusalem, Cisjordània i Gaza. S’atura en la fermentació i la conservació com a formes lentes i obstinades de supervivència en temps de genocidi i exili; en els rebosts que es preparen per a l’emergència; en les portes i les maneres de menjar com a llindars entre mons. Parla de les maletes dels immigrants folrades de zaatar, oli d’oliva i cítrics; de com cuinar pot fer llegible una vida dispersa; i de com les històries viatgen a través de patates passades de mà en mà pel carrer. Aquí, les receptes esdevenen mapes i memòries, els pots esdevenen càpsules del temps, i la coreografia quotidiana de les mans a la cuina obre un espai on el dol, la ràbia i la tendresa fermenten juntes en alguna cosa que s’obstina a romandre viva, visible i compartida.
Omar Jabary Salamanca
Omar Jabary Salamanca és escriptor, docent i organitzador. El seu treball explora com opera el poder a través dels sistemes ordinaris que configuren la vida quotidiana. En aquest podcast, introdueix el concepte de violència infraestructural per descriure com el dany es produeix a través de disposicions aparentment banals, com els camins segregats, els llocs de control, els plans de desenvolupament definits principalment pels donants internacionals i els sistemes legals que fragmenten l’espai i la responsabilitat: formes de violència que continuen sent difícils d’impugnar precisament perquè semblen tècniques.
Tareq Khalaf
En aquest pòdcast, el cineasta, urbanista, educador i agent cultural Tareq Khalaf obre una conversa sobre les formes de vida agràries i la profunda rellevància de la terra en la identitat palestina. Reflexiona sobre la memòria, les absències, els llegats, el treball col·lectiu, les collites de figues, la resistència i les pedagogies radicals. La conversa també analitza les estratègies insidioses de violència lenta que defineixen el projecte colonial d’assentament, mostrant l’ocupació i el seu règim espacial –modelat per la fragmentació, la confiscació de terres, l’expansió dels assentaments, les polítiques de conservació i la política alimentària– com una forma d’erosió i desastre ambiental. També aprofundim en l’impacte emocional i psicològic de viure sota ocupació, i en el paper vital de la imaginació, la comunitat i l’expressió col·lectiva per sostenir la identitat i l’esperança, especialment davant dels intents de normalitzar condicions profundament anormals.