FONS ÀUDIO #64
David Bestué
La pràctica de David Bestué se situa a la intersecció entre l’escultura, l’arquitectura i el llenguatge, tot i que també està oberta a altres formats, com el comissariat o l’assaig. A FONS ÀUDIO #64 ens centrem en les seves obres a la Col·lecció MACBA, remuntant-nos als inicis de la seva carrera per contextualitzar la seva col·laboració amb l’artista i intèrpret Marc Vives, sota l’àlies Bestué/Vives, una etapa clau que precedeix la seva recerca posterior entorn de l’arquitectura, la memòria i la materialitat.
Actius entre 2002 i 2012, Bestué/Vives van desenvolupar un conjunt d’accions performatives –Acciones en Mataró (2002), Acciones en casa (2005), Acciones en el cuerpo (2006) o Acciones en el Universo (2007-2008)– que partien del textual i operaven a través del format com a estratègia creativa i esgotament. Aquestes accions, profundament marcades pel context d’una Barcelona precrisi, es nodrien del plaer de la lectura i d’un panorama artístic heretat del postconceptual, on la ironia i l’humor funcionaven com a eines clau i on tot semblava possible. La seva pràctica es va distingir per una exploració constant dels límits entre performance, lectura, escultura i biografia, en un registre on el joc i l’humor s’entrellaçaven amb una mirada crítica i poètica.
Després de la dissolució del duet, David Bestué va continuar el seu treball en solitari, traslladant molts dels interessos d’aquella etapa inicial cap a una investigació més centrada en les relacions entre arquitectura, memòria i materialitat, deixant en un segon pla els aspectes més performatius i la ficció d’etapes anteriors. És aquí on s’inclou Uralitas (2019), una altra obra de la Col·lecció MACBA, que explica aquesta deriva i en la qual es manté tant la voluntat assagística com l’atenció minuciosa a l’efímer i al potencial del residual i el latent.
Al llarg de la conversa, David Bestué parla de la seva empenta pel consum voraç de la cultura, la seva tendència a documentar-la sistemàticament i la seva voluntat de retornar a la cultura tot allò que li ha ofert. També tractem temes com els processos de treball, les seves condicions materials, la precarietat o l’excés de producció com a detonants d’un replantejament professional.
programes relacionats
Marc Vives
No és que el treball de Marc Vives esquivi categories o definicions concises, que també. És que és més aviat un art d'esquivar pròpiament dit, un exercici tenaç i obstinat d'eludir límits i formalitzacions clares. Un art generatiu i de sistemes, una alquímia de la proximitat o una mena de cartomància que té com a objecte d'estudi les relacions socials i les trames interpersonals, i que tendeix a posar en tensió tant les lògiques del cub blanc, com les de la gestió cultural, una cosa damunt de l'altra, tot alhora. En aquest podcast parlem amb Marc Vives de nedar, de nervis, de terres que es despinten i d'estratègies per a eludir la comoditat i acostar-se al risc i al buit en un entorn habitualment tan segur com l'art.
Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular
Seguint el treball del grup Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular a Hangar, aquesta minisèrie es desplega en tres capítols per compartir la simptomatologia i possibles respostes als desafiaments actuals de l’emmagatzematge temporal i el comissariat pal·liatiu d’obres i llegats. En aquest primer episodi, Anna Manubens, David Bestué, Lucia C. Pino i Francesc Ruiz connecten processos de treball artístic amb cadenes més àmplies de transformació de la matèria. Parlen de desballestadors, depuradores, abocadors, camions, i subratllen l’energia o fascinació estètica que de vegades produeixen les deixalles i la memòria palpitant dels materials en moviment. Analitzen també la multiplicació dels trasters i les seves promeses, l’emmagatzematge com a crisi o instant de caiguda lliure, i la perplexitat de saber-se part d’una generació a qui li ha estat arrabassat l’espai.